ERC i Comuns es disputen el destí de 469 milions per a noves inversions

Aquesta quantitat, tot i que sigui menor en comparació amb l’import ja pactat, no serà ni per a despeses corrents ni per a plans d’ajudes ja compromesos, sinó per a noves inversions. D’aquí la seva importància i que els dos socis de l’Executiu mantinguin un pols per condicionar a què es destinen, a més dels projectes que el mateix Govern vol impulsar.

A la consellera d’Economia, Alícia Romero, encarregada d’ordir els pactes econòmics amb què Illa s’assegura l’estabilitat aquest any, li toca fer malabarismes, ja que la llista de reclamacions de les tres parts suma més que la quantitat de diners disponibles.

Fins ara, s’han aprovat dos suplements de crèdit per compensar la falta de nous comptes: un primer de 2.100 milions d’euros per a despesa corrent que haurà de ser validada en el ple del Parlament aquesta setmana; i un segon de 1.300 milions que va ser aprovat dimarts passat i que ha de destinar-se a sous de funcionaris –uns 1.000 milions– i ajudes per compensar els sectors afectats pels aranzels i agricultors perjudicats –388 milions– per la calamarsada de fa dues setmanes. En aquest paquet hi entren també els 20 milions que han arrencat els Comuns per a l’energètica pública.

Uns recursos a discreció

El Govern s’ha proposat que aquest mes es resolgui del tot la carpeta pressupostària aprovant aquests 469 milions addicionals que encara queden en l’aire. Aquest dilluns, Romero compareixerà amb els Comuns per anunciar que, amb ells, ja hi ha acord; però cal veure quan n’hi haurà amb ERC i si quadren les xifres de les peticions que fan cadascun dels socis.

De fet, tot i que s’hagi anat especificant a què es destinarà cada quantitat acordada, el que és cert és que la via del suplement de crèdit procedent dels ingressos de més del 2024 no està repartit per departaments, com passa amb el pressupost, i això dona marge de maniobra al Govern per actuar amb més llibertat.

Els Comuns asseguren que la seva estratègia de negociació dista del caràcter "tècnic" que, segons el seu parer, ha volgut imprimir ERC en la negociació dels suplements com si fossin part de la pròrroga pressupostària per no projectar que estan contribuint a l’aprovació, a la pràctica, d’una mena de nous comptes. La seva aposta, asseguren, és un acord "polític" sobretot l’import de més del qual es pot disposar.

El focus l’han posat en elevar els recursos propis que destina la Generalitat en habitatge fins als 850 milions, cosa que suposa que s’hi hauran de destinar uns 200 milions més que s’hauran de treure de l’ampliació de crèdit. També 13 milions per desplegar el dentista públic, a més de la partida per crear una oficina antidesnonaments i per sufragar un cos d’un centenar d’inspectors per poder aplicar el règim sancionador de la llei d’habitatge.

Els objectius d’ERC

ERC també ha començat a parlar ja amb el Govern per tal de plantejar-li les seves demandes. Els republicans consideren que, dels tres suplements de crèdit, aquest és el més "polític" perquè dona més marge per escollir el destí dels recursos. Les seves peticions tenen a veure fonamentalment amb quatre temes: Rodalies, finançament, educació i habitatge. Els dos primers passarien per disposar de més recursos per avançar en el traspàs dels trens i potenciar l’Agència Tributària de Catalunya perquè pugui augmentar la seva capacitat de gestió dels impostos.

Notícies relacionades

Sánchez i Illa es reuneixen en plena polèmica per l'opa al Sabadell i l'apagada

Junts presenta un veto a la reducció de jornada i complica que s’aprovi al Congrés

Quant a l’educació, als republicans els agradaria concretar avenços en la gratuïtat de l’educació dels 0 als 2 anys –que va començar amb la presidència de Pere Aragonès (ERC)– i també demanaran més recursos per a polítiques d’habitatge. Són demandes compatibles amb les dels Comuns, però la llista que plantegen els dos partits és llarga i els recursos són finits.

Així doncs, al Govern li toca compassar les estratègies de republicans i Comuns amb els seus propis interessos. Salvador Illa vol destinar almenys 150 milions a la llei de barris, que busca convertir en un vaixell insígnia del seu mandat, i inversions promeses, per exemple, al sector del vehicle elèctric. I és que al president de la Generalitat també li interessa impulsar projectes amb el seu segell propi després de vuit mesos en què la pauta l’han marcat, principalment, l’agenda dels socis que van permetre la investidura.