La despesa militar i l’apagada deixen sota mínims Sánchez

Pedro Sánchez està acostumat a ser defensat en meitat d’una crisi i, amb sort, sortir indemne. En els gairebé set anys que porta a la Moncloa ho ha hagut de fer en multitud d’ocasions. Girs en política internacional, com el cas del Sàhara Occidental, l’esclat d’un volcà, una guerra a Europa i la dana han obligat el president a pujar a la tribuna del Congrés dels Diputats a donar explicacions. Aquesta setmana li tocarà fer-ho per donar compte de l’apagada de fa una setmana i l’increment fins al 2% de la despesa en Defensa, dues qüestions que han deixat els suports del cap de l’Executiu sota mínims.

La compareixença de Sánchez d’aquest dimecres estava prevista des de fa dues setmanes. L’oposició, i també gran part dels seus socis, van reclamar el president que informés sobre els seus plans per elevar la despesa militar i complir els compromisos internacionals d’arribar al 2% del PIB. Però pel camí s’ha colat un altre assumpte, el zero energètic que va deixar tota la península Ibèrica sense llum i per al qual l’Executiu encara no té una explicació.

Exigir explicacions

Amb Espanya encara sumida en l’apagada, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va obrir la veda per iniciar els atacs al Govern per la gestió de la crisi energètica. Des de València, on s’havia desplaçat per assistir al congrés del PP europeu, va denunciar l’"absència d’informació sense precedents" per part de l’Executiu i, des d’aleshores, els conservadors no han fet més que denunciar la falta de transparència per part de Sánchez, arribant a afirmar que el cap de l’Executiu va ser el culpable que Espanya tornés a l’"Edat Mitjana".

Les escomeses dels populars són habituals, però també se sumen les d’alguns dels seus socis parlamentaris. ERC, Junts i el BNG van reclamar també la compareixença de Sánchez perquè informi sobre l’origen de l’apagada. A més, els aliats –igual com l’oposició– apuntaran diversos ministres durant la sessió de control, des de la responsable de Transició Ecològica, Sara Aagesen, al d’Indústria, Jordi Hereu, o la vicepresidenta primera, María Jesús Montero.

Davant d’aquestes sol·licituds, Sánchez ha ofert també la seva compareixença a petició pròpia per donar compte de la gestió de la crisi. El Govern afirma que va actuar de manera correcta, malgrat les crítiques per la falta d’informació durant les cinc primeres hores fins a la primera declaració de Sánchez. A més, l’Executiu reclama "paciència" i assegura que no explicarà les causes de l’apagada fins a no tenir clar què va passar per evitar "hipòtesi". Des de dimecres passat demanen informació a les empreses elèctriques per poder dilucidar què va fallar en el sistema. Cal veure si Sánchez pot avançar alguna cosa en la seva compareixença.

Crítiques al pressupost militar

Notícies relacionades

La jutgessa cita a declarar el comissari dels Mossos Eduard Sallent com a testimoni per la fugida de Puigdemont

Illa aposta per una nova sala d'emergències i reafirma el seu suport a les renovables després de l'apagada

L’apagada ha deixat de banda una qüestió que generava encara més fissures al bloc de la investidura: la despesa en Defensa. Fa dues setmanes, Sánchez va sorprendre amb l’aprovació d’un pla dotat de més de 10.400 milions d’euros per a inversió militar en 2025 que permetrà a Espanya complir els compromisos internacionals adoptats amb la UE i l’OTAN. Tots els seus socis d’esquerres -ERC, EH Bildu, Podem i BNG- i, fins i tot, el seu aliat en l’Executiu, Sumar, s’han posicionat en contra d’aquest increment de la despesa al considerar que implicarà retallades en la inversió social.

L’aprovació d’aquest pla per part del Consell de Ministres permet a Sánchez arribar una mica més tranquil amb aquest assumpte, ja que no és necessari el vistiplau del Congrés. No obstant, sí que dificultarà que el cap de l’Executiu surti de l’hemicicle de la cambra amb suport. ERC, EH Bildu i de Podem asseguren que en cap cas recolzaran iniciatives que vagin en aquesta direcció.