Els pactes d’Illa amb ERC i els Comuns obren una bretxa amb Foment

Les topades entre el cap del Govern i el líder dels empresaris han anat in crescendo, malgrat que la interlocució que mantenen és freqüent i des de Presidència la defineixen com a "correcta". Fa anys que es coneixen, i els seus primers vincles es remunten no només a l’etapa en què Illa era alcalde de la Roca del Vallès i Sánchez Llibre era diputat al Congrés per Unió, sinó també a la seva afinitat futbolera per l’Espanyol. Paradoxes de la política, el president de Foment, que durant el procés enyorava la "normalització" de la qual ara presumeix Illa, no amaga el seu desig que el PSC canviï de socis en la legislatura i teixeixi una aliança amb Junts –els dos partits sumarien majoria–, una opció que, per ara, no entra en els plans dels socialistes.

"És un govern d’esquerres i això no canviarà", asseguren des de l’entorn del president, i resumeixen que aquest Govern té unes "conviccions ideològiques" i una "realitat parlamentària", de manera que normalitzen que hi hagi qüestions amb què dissenteixen de Foment i d’altres en les quals "convergeixen". La patronal, remarquen, vetlla pels seus "interessos privats" i Illa governa, de manera que entenen que cadascú "juga el seu paper".

Gestos amb Puigdemont

No obstant, hi ha qui dins del Govern admet que han irritat alguns gestos de la patronal amb l’expresident Carles Puigdemont. Des de les reunions a Waterloo per mirar d’influir en el seu vot al Congrés amb qüestions clau com la reducció de la jornada laboral i, abans, perquè caigués l’impost a les energètiques, fins a l’aposta de Foment per Xavier Trias en les municipals de 2023 a Barcelona, quan el PSC encara estava en l’oposició al Parlament. Una mostra de com s’ha anat obrint una bretxa entre Illa i Sánchez Llibre és el xoc per l’apagada elèctrica de dilluns a tot Espanya.

Notícies relacionades

Defensa cita ‘hackers’ per explorar aplicacions per al camp de batalla

Els Comuns rebutgen la taxa turística proposada per Esquerra

Fa temps que Foment s’ha erigit com a defensor d’allargar la vida de les nuclears i en els últims mesos fins i tot l’ha redoblat. El 14 de març, les empreses nuclears van organitzar un acte per lloar les bondats d’aquesta font energètica –responsable de la meitat de l’energia produïda a Catalunya– i per advertir que el tancament d’Ascó i de Vandellòs destruiria 10.500 llocs de treball. L’acte estava apadrinat per Foment.

"La conclusió [de l’apagada] és que el debat sobre l’energia nuclear s’ha acabat. El que va passar és la demostració palpable. El sistema energètic espanyol no pot prescindir de l’energia nuclear", va ser la reflexió que va fer Sánchez Llibre l’endemà que la península Ibèrica es quedés sense llum. Un argument que va replicar el PP i que no va assentar gens bé al Palau de la Generalitat. "[Les seves declaracions] em semblen precipitades i poc acurades", es va afanyar a respondre-li Illa el mateix dia. També hi ha hagut tensió per la regulació del lloguer de temporada i la taxa turística.