‘Salvat el soldat Nacho Cano’

La secció primera de l’Audiència de Madrid va resoldre l’11 d’abril arxivar la investigació contra el productor Nacho Cano i d’altres per un presumpte delicte de l’article 318 bis del Codi Penal (trànsit il·legal de persones), arran d’haver-se introduït a Espanya joves que van treballar com a becaris en l’espectacle musical Malinche, estrenat el gener del 2022, segons una interlocutòria que es va conèixer divendres passat.

La jutge Inmaculada Iglesias, titular del jutjat d’instrucció número 19 de Madrid, i el ministeri fiscal tenien previstes diverses diligències en el procediment, però l’Audiència de Madrid va considerar innecessària "una investigació tan prolixa quan ja s’ha donat una explicació raonable". "Del que s’ha actuat se’n desprèn una falta d’indicis suficients de comissió d’un delicte social i dels estrangers, amb independència que compleixin o no els requisits administratius per valorar en una altra jurisdicció, cosa que suposa gairebé entrar en una investigació prospectiva que no correspon al jutjat".

No és possible saber què vol dir la magistrada ponent de la interlocutòria de la secció primera, Adela Viñuelas Ortega, quan parla d’una investigació "tan prolixa". Perquè, segons el diccionari de la Real Academia Española, l’accepció prolixa vol dir coses diferents. ¿Minuciosa? ¿Acurada? ¿Polida en excés? ¿Pesada? La jutge Iglesias havia denegat el desembre del 2024 la petició de sobreseïment o arxivament de les actuacions que va sol·licitar la defensa de Nacho Cano. La seva investigació tenia pendents nombroses diligències. El més normal és que l’Audiència de Madrid deixi que una magistrada segueixi endavant amb la seva instrucció fins a acabar amb les diligències previstes.

Sobreseïment provisional

En aquest cas, però, no ha sigut així. L’Audiència de Madrid va curtcircuitar les diligències i va decidir que era el moment de posar-hi el punt final. Per descomptat, no va decidir concedir com demanava la defensa de Cano el sobreseïment lliure (arxivament total que no es pot reobrir) sinó el provisional, no sigui que apareguin nous indicis de delicte. És el que es fa quan es resol a favor d’una causa que presenta situacions dubtoses.

La interlocutòria de la secció primera, però, afirma que no s’ha de seguir amb les actuacions "quan ja s’ha donat una explicació raonable". I aquí és on hi ha el que podríem anomenar la "metodologia" aplicada per la sala de la secció primera de l’Audiència de Madrid. En la interlocutòria dictada no se segueix el model clàssic: relat de fets en els antecedents; els arguments de les parts. Això és: les raons de la jutge d’instrucció Iglesias i del ministeri fiscal per haver denegat el sobreseïment el desembre del 2024 i que el recurs impugna.

Però tampoc queden clars els fonaments de dret en què es basa la sala i amb els quals comença directament la resolució. Al contrari, la fonamentació està exclusivament fundada en les al·legacions de la defensa del productor musical. És difícil, perquè les línies de demarcació són confuses, detectar on s’acaben aquestes al·legacions i on comença la fonamentació de la sala.

La mateixa cosa es pot dir de la jurisprudència del Tribunal Suprem citada en la interlocutòria perquè es refereix a la redacció de l’article 318 del Codi Penal vigent fins a la modificació del 2010 i el 2015. La interlocutòria es refereix en passant a la reforma de l’article 318 bis per afirmar que coexisteix amb unes altres dues provisions (articles 312.1 i 313) dedicades als delictes socials, de manera que, diu, queden protegits, mentre que els que corresponen als ciutadans estrangers es contemplen en el 318 bis. La interlocutòria, que no es port recórrer, representa sens dubte una victòria per a Cano, que ha emprès des de l’admissió a tràmit de la querella una croada contra la jutge Iglesias, contra qui s’ha querellat per delicte de prevaricació sense èxit una vegada. Ara, després d’aquest sobreseïment, ha anunciat una nova querella contra ella.

Tant Cano com la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, han acusat des de l’inici de les diligències el Govern de Pedro Sánchez d’utilitzar les institucions per perseguir-los a tots dos. En el cas d’Ayuso, per les investigacions que segueix la jutge Iglesias sobre els dos delictes fiscals i falsedat en les factures presentats per Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya, i la peça separada sobre negocis entre la seva parella i el grup sanitari Quirón, important contractista, al seu torn, de la Comunitat de Madrid.

Cano afirma que el cas de González Amador va recalar al jutjat 19 de Madrid, en què la titular és la magistrada Iglesias, a través d’un mecanisme d’atribució fraudulent. La unitat d’acció entre Díaz Ayuso i Cano s’ha tornat a posar de manifest arran de la interlocutòria de sobreseïment del productor musical. Divendres, Díaz Ayuso va remarcar la victòria de Cano i va acusar el Govern d’utilitzar les institucions (és a dir, els jutjats) per perseguir-lo durant més d’un any pel sol fet que el productor havia expressat les seves "preferències polítiques". És a dir, el seu suport a Díaz Ayuso.

La presidenta va fer aquestes declaracions amb un paper escrit al davant. No va anomenar la jutge Iglesias, però la referència a la jutge que alhora investiga González Amador, parella d’Ayuso, va ser ben evident, ja que va denunciar que la investigació "ha sigut un fet gravíssim".

Notícies relacionades

Només quatre empreses s’han interessat pels crèdits del Govern

PSOE i Junts van abordar dilluns a Suïssa el català i la llei d’amnistia

La jutge Iglesias, atacada sistemàticament per Cano, no va demanar mai empara davant el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). I en vista que Díaz Ayuso no l’ha anomenat tampoc està en condicions de fer-ho ara. Les declaracions d’Ayuso, però, són una advertència molt clara contra ella en moments en què la investigació dels llaços entre la seva parella i executius del contractista, grup Quirón, estan en una fase delicada per als seus interessos.

El triangle Díaz Ayuso-Quirón-González Amador funciona.