El Govern ampliarà l’Exèrcit amb 7.000 efectius més en cinc anys

El pla d’inversions en defensa aprovat ahir en el Consell de Ministres per mobilitzar prop de 10.500 milions d’euros i arribar al 2% del PIB destinarà la seva principal partida a les Forces Armades. Concretament, 3.712 milions (el 35,45%) per "millorar les condicions laborals, la preparació i l’equipament de les nostres Forces Armades per equiparar-les amb les dels països més avançats de la UE". Dins d’aquest capítol està previst augmentar els efectius de les Forces Armades, segons va explicar durant la presentació del pla el president del Govern, Pedro Sánchez, però sense concretar-ne xifres. Segons fonts del Ministeri de Defensa, la intenció és que aquest increment sigui de 7.000 efectius.

L’estimació de l’Executiu passa per augmentar el nombre de militars en al voltant de 1.500 a l’any, fins a arribar als 7.000 més el 2029. En els últims anys, l’Exèrcit ha patit una minva en el seu nombre d’efectius. Una tendència que contrasta amb les necessitats operatives i el nombre de missions a l’exterior en les quals participa l’Exèrcit espanyol. Si bé Espanya ocupa el setè lloc entre els països de l’OTAN en nombre de militars, la seva ràtio per població està per sota de la mitjana de l’Aliança.

Ara es pretén corregir aquesta tendència de manera gradual amb un pla per fases, aprofitant també els recursos del pla de defensa i millorant les retribucions. El Govern ja va aprovar a finals de març un decret per incrementar les retribucions dels membres de les Forces Armades, que va suposar un augment de la inversió en defensa de 400 milions d’euros, dins de les mètriques de l’OTAN.

A través del decret de la pujada salarial es va fer efectiu l’increment lineal de 200 euros per a tots els militars i consolida els 100 euros que ja estaven cobrant com a incentiu els efectius de tropa i marineria. El seu objectiu, d’acord amb el pla de defensa aprovat ahir, passava per donar compliment als compromisos internacionals d’Espanya en l’àmbit de la seguretat i defensa. Concretament, oferir una adequada i justa retribució del treball compromès i eficaç de les Forces Armades en favor de la pau, del servei entregat als ciutadans o la intervenció en situacions d’emergència de diferent índole, segons es va explicar des del departament dirigit per Margarita Robles.

Un altre dels paquets del Pla industrial i tecnològic per a l’enfortiment de la seguretat i la defensa que es remetrà avui a Brussel·les es destinarà a reforçar les capacitats duals de les Forces Armades, perquè també puguin ajudar en la gestió d’emergències i desastres naturals. Aquesta partida suposarà un 17% de la inversió total i rondarà els 1.750 milions d’euros.

En l’àmbit de les Forces Armades també es reserva una altra partida per "millorar les condicions de seguretat dels gairebé 3.000 efectius que integren les 16 missions de pau que actualment Espanya realitza a l’exterior, sota les banderes de la Unió Europea, l’OTAN o les Nacions Unides". Aquest pilar del pla comptarà amb un 2% de la injecció addicional en defensa aprovada en el Consell de Ministres per a aquest 2025.

Tres objectius

Notícies relacionades

¿Què han votat els teus parents en les eleccions d’Extremadura? Mapa de resultats carrer a carrer

La ministra Elma Saiz serà portaveu del Govern i Milagros Tolón assumeix Educació i Esports

El president del Govern va resumir el pla en tres objectius: "Millora de les condicions de les nostres Forces Armades, la modernització dels nostres equips i el desenvolupament de noves tecnologies, amb un enfocament prioritari en aquelles aplicacions i dispositius de doble ús que podran servir tant per al propòsit militar com per al civil".

El finançament provindrà en bona mesura dels romanents dels pressupostos no executats, del fons de recuperació de la UE, dels estalvis per la reducció en el pagament d’interessos del deute i de certes partides incloses en els comptes prorrogats del 2023 que ja no es necessiten per la comesa a la qual van ser assignades i que serien transferides. El pla no passarà pel Congrés, al no haver-hi nous pressupostos, ni recórrer-se a vies de finançament que suposin ampliacions de crèdit complementàries.