Junts mira de reüll a Aliança Catalana per perfilar la seva estratègia municipal

Les eleccions municipals de 2027 seran la primera cita del nou cicle electoral, si res canvia i no hi ha una convocatòria anticipada al Congrés o al Parlament. Queden encara dos anys, però són uns comicis d’especial rellevància a Catalunya. Primer, perquè hi pot haver canvis de fons en el sentit de les aliances: per exemple, durant el procés es van prioritzar els pactes independentistes, una tendència que el 2023 ja va començar a fer aigües i que podria accentuar-se des que el PSC i ERC s’entenen en la Generalitat. I segon, perquè permetrà saber l’abast real del fenomen d’Aliança Catalana. Junts, que comparteix una important frontera electoral amb els de Sílvia Orriols, ja se la mira de reüll per començar a teixir la seva estratègia.

L’extrema dreta independentista s’ha posat com a objectiu prioritari créixer als municipis que transcorren al llarg de l’Eix Tranversal, posant especial èmfasi en poblacions com ara Manresa i Vic. És aquí on el discurs d’Orriols pot trobar millor caldo de cultiu. La Catalunya interior ha viscut en els últims anys un canvi demogràfic rellevant, derivat en gran part de l’arribada de migrants que nodreixen la seva potent indústria càrnia.

"Solució catalana"

La capital del Bages té un 20% de població migrant, segons dades de l’Idescat, mentre que a la d’Osona puja fins al 30% de la població. També Aliança busca fer efecte en altres poblacions, com Figueres (amb un 29% de població migrant) i Olot (amb un 26%). Menys a Manresa, on governa ERC, les altres tres poblacions tenen un alcalde de Junts. Per aquesta raó, amb el cas de Ripoll molt present, els postconvergents han començat a abordar la qüestió migratòria.

Per ara el discurs s’ha centrat en la delegació de competències en immigració amb l’argument de buscar una "solució catalana" al tema. I el secretari general del partit, Jordi Turull, ha començat una gira per intentar desactivar Orriols i fer calar el missatge que "l’odi no és la resposta". Però cal veure si tots els candidats municipals, que afrontaran el primer duel amb Aliança, segueixen la mateixa línia. Sense anar més lluny, el líder de Junts a Manresa, Ramon Bacardit, va obrir una nova polèmica la setmana passada a l’afirmar que el seu municipi "no pot tenir una porta oberta a l’oceà". "Hem de poder dir que ja n’hi ha prou, que Manresa està saturada", va rematar.

Notícies relacionades

Koldo, Ábalos i Cerdán: així reconstrueix l’UCO 12 anys d’una relació que va derivar en presumpta trama de corrupció

Junts es compromet a «aprofitar» la «debilitat» de Sánchez després de la caiguda de Cerdán i obre la porta a retirar el seu suport al PSOE

Oficialment, des de la direcció defensen que no estan preocupats per l’avanç dels d’Orriols en les enquestes, malgrat que l’últim sondeig del CEO detectava un creixement exponencial d’Aliança al Parlament (de 2 diputats a 8-10) a costa d’un retrocés de Junts (de 35 a 32-30). La cúpula de Junts manté que només estan pendents d’ells mateixos i que el 2027 la seva prioritat serà aconseguir el màxim nombre de regidors.

A diferència de les últimes eleccions catalanes, Junts prepara el terreny per desmarcar-se d’un veto general a firmar pactes postelectorals amb Aliança Catalana, el que es coneix com a cordó sanitari. Al Parlament ja han començat a provar aquesta estratègia, que titllen de contraproduent. A més, pensen utilitzar com a argument el greuge patit en els últims dos pactes d’investidura a l’Ajuntament de Barcelona i reclamaran que es deixi governar la llista més votada als ajuntaments. Des de Junts creuen que l’aparició d’Aliança pot impedir que se sumin tripartits d’esquerra que els desbanquin de les alcaldies.