L’or blanc de la defensa: el negoci del rearmament desencadena la guerra pel control de la nitrocel·lulosa

En el sector, segons les seves diverses presentacions, la nitrocel·lulosa es maneja en forma d’escames blanques, o de grànuls del mateix color, o en forma de piroxil, un cotó també blanc, sec o lleugerament humit, premsat en discos. La nitrocel·lulosa és el component principal dels impulsors, o propulsors explosius dels projectils d’artilleria, l’anomenada «pólvora sense fum» que, dins d’un canó, esclaten expulsant el projectil cap a la seva destinació.

O sigui, sense nitrocel·lulosa no hi ha artilleria. És tan important la càrrega com l’obús. De fet, sovint durant la guerra d’Ucraïna, quan s’ha dit a Europa que faltaven subministraments per a l’artilleria, del que es parlava no era tant de projectils metàl·lics com dels tacos blancs que porten darrere. El seu preu s’ha multiplicat, en general, per tres. Si abans es podia trobar a una mitjana de 10 euros el quilo, ara ha passat a 30 amb pics de 50.

El mateix ha passat amb el preu del litre d’àcid nítric, ingredient que té en comú amb la nitroglicerina, la dinamita i el TNT, i també de fàrmacs. El seu preu va pujar als 42,59 euros al començament de la invasió russa d’Ucraïna. Ara està estabilitzat gairebé al doble.

Subministrament trencat

És possible que, en aquests temps de tensió bèl·lica a Europa, per on es comencés a notar l’escassetat de munició a Occident fos a les botigues d’articles de caça, quan la cartutxeria va començar a escassejar, la tardor del 2022, perquè les empreses del sector estaven atenent la demanda per a armes de molt més calibre.

No hi ha dades oficials de mercat, ni el preu de la nitrocel·lulosa es publica com el del cru, l’or o la fusta de pi. «És que avui dia tampoc dura gaire un preu», argüeix un executiu madrileny del sector. I des d’una planta espanyola de fabricació de munició relata un altre: «La cadena de subministrament està trencada per la tensió de la demanda. Contractes una comanda per un preu, i quan vas contra el següent te l’han multiplicat per tres, perquè un competidor està oferint molt més que tu...”

Les pujades porten especulació, però és que a més cal omplir els arsenals: hi ha una guerra enverinada per emmagatzemar impulsors de nitro per a l’artilleria. «I en realitat és una guerra depaïsos competint entre si», relata la font esmentada. La indústria armamentística delsEstats Units sembla fora de la carrera: el país que concentra plantes de cinc dels principals fabricants de munició del món –General Dynamics, Olin-Winchester, Northrop Grumman, Bae Systems i Day & Zimmermann– fa temps que es procura els seus propis impulsors.

400 euros el disc

A Espanya aquest panorama no li surt barat. En un dels seus últims contractes, la tardor passada, per a adquisició de mig milió de càrregues propulsores a Expal-Rehinmetall, cadascuna li sortia a Defensa a 410 euros de cost mitjà. O sigui: més de 200 milions d’euros per la pólvora del canó per a una quantitat de trets prevista per a un mes de conflicte d’alta intensitat. En el canó fica un disc o diversos de propulsor segons la velocitat i la potència que es vulgui donar al tret.

En temps més pacífics, la nitrocel·lulosa militar es fabricava més aviat poc, ja que tampoc hi havia gaire demanda. Dominaven el mercat... Rússia i la Xina. Pequín ha arribat a controlar el 30% del mercat mundial de nitrocel·lulosa, i durant la guerra d’Ucraïna, en el seu acostament a Moscou, mentre li han arribat hidrocarburs russos a bon preu, ha reduït quan no anul·lat subministraments de la pasta blanca als països de l’OTAN.

Ara que hi ha autèntica pressió per omplir els arsenals, s’ha tornat apressant la necessitat de trobar subministrament, i tot Europa el busca a Turquia i Corea del Sud. «La Xina no subministra com abans: té una forta pressió de demanda russa», explica l’executiu madrileny. És una matèria clau, però que porta decennis subcontractada per la UE «a països amb legislacions més laxes».

La pressió sobre el subministrament ha fet que l’empori eslovac MSM Group, que regeix des del 2020 la Fàbrica de Munició deGranada, creï la seva pròpia línia de producció de nitrocel·lulosa a Espanya. És una de les raons per les quals la fàbrica granadina ha adquirit l’antic polvorí de Linares (Jaén).

Mercat opac

Els moviments de les empreses entorn de «la nitro», com l’anomenen en el sector, es produeixen en una densa foscor. Tanta, que es viu la insòlita situació que ni tan sols l’autoritat de mercat i competència ha aconseguit una dada certa sobre el seu trànsit.

És per raons de seguretat, però també per la tensió que mulla cada transacció. La pressió, de fet, es desborda a vegades en els jutjats i les autoritats de la Competència.

L’últim gran plet pel mercat de munició va tenir lloc davant la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) el maig del 2023, i va encallar per desistiment del denunciant a l’Audiència Nacional el gener del 2024. Va ser labaralla entre el consorci francobritànic de la defensa Roxel i la firma alemanya Rheinmetall per la principal municionera espanyola: Expal.

L’estiu del 2023, després que els alemanys compressin Expal (amb dues factories a Càceres i d’altres a Múrcia, Albacete, Astúries i Burgos ), Roxel, va impugnar la compra per una suposada concentració que segons la seva opinió violava les normes antimonopoli.

Notícies relacionades

Només quatre empreses s’han interessat pels crèdits del Govern

PSOE i Junts van abordar dilluns a Suïssa el català i la llei d’amnistia

Durant la investigació del plet, el 29 de setembre del 2023, en plena ofensiva russa al Donbass i sonant al front d’Ucraïna fins a 15.000 trets d’artilleria al dia, la CNMC va requerir a Roxel un informe de preus. La mateixa petició va fer a Rheinmetall. A la part oberta de l’informe, Roxel sosté que «a nivell europeu, Rehinmetall i Expal serien els dos únics proveïdors de pastes propel·lents humides», que s’utilitzen per fabricar el que en el sector anomenen «propulsors de doble base».

No va arribar a la CNMC una dada sobre preus ni sobre facturacions que poguessin tractar els tècnics. Després de multar Rheinmetall amb 6,5 milions d’euros per «aportació d’informació incompleta» que «ha obstruït la tasca de la CNMC», el supervisor va concloure en una resolució el 30 d’abril de l’any passat: «Es desconeix la mida real del mercat a Espanya».