Un desordre mundial

El final de la Segona Guerra Mundial va consagrar els EUA. Durant molts anys, almenys fins a la caiguda del mur de Berlín, des de la Casa Blanca s’exercia un poder transformador per fer el món més semblant a la seva imatge i més pròxim als seus valors i interessos. Occident, més enllà d’una definició geogràfica, es va constituir com una aliança de països amb democràcies estables, economies de mercat i respecte als drets humans. Els EUA manaven, lideraven la cultura, l’economia i eren la referència militar hegemònica. Així ha sigut l’ordre mundial fins avui, primer dividit per un teló d’acer i després amb el final de l’imperi, els EUA controlaven les organitzacions multilaterals per evitar una anarquia global mentre el capitalisme avançava.
Tot això ja és passat. Des de l’arribada de Donald Trump a la presidència en la segona ronda, l’ordre mundial s’ha esmicolat. Renuncia al lliure mercat imposant aranzels a tots els països, fa miques les organitzacions multilaterals, començant per l’Organització Mundial de Comerç i continuant per tota l’arquitectura de les Nacions Unides a la qual deixa de finançar i acaba amb els seus aliats tradicionals a Europa anunciant que ja no els defensarà. L’OTAN ha deixat de ser la garantia de defensa d’aquest món lliure. Ningú a Europa, incloent la Gran Bretanya, està segur que els EUA surtin a defensar el Vell Continent si Rússia ataca. Un dany a l’aliança atlàntica probablement irreparable.
Notícies relacionadesTot i que no sabem gaire bé cap on va el nou ordre mundial, algunes tendències comencen a ser visibles. Mentre els EUA abandonen el lideratge de la postguerra, llançant aranzels com si fossin míssils sense control, Europa es comença a moure en la direcció oposada, prenent molt més seriosament els riscos geopolítics, les relacions multilaterals i la seguretat. La UE ha començat a tancar de nou files amb la Gran Bretanya, la defensa d’Ucraïna ens uneix com mai des del Brexit i fins i tot el Canadà flirteja amb la idea d’entrar en el club.
Orfes de la defensa americana, si Europa necessita tecnologia i material de defensa de manera ràpida, el Canadà entrarà en l’equació de proveïdors preferents. Amenaçat també per Trump de convertir el seu país veí en l’estat 51, el Canadà s’ha mogut en sentit oposat cap a Europa, on pot comerciar lliurement. És significatiu que el primer ministre Mark Carney hagi fet el seu primer viatge a Londres i París, en comptes de dirigir-se a Washington. Per si de cas també està tancant acords comercials amb el Japó, Austràlia i Corea del Sud. El món s’atomitza. Fins i tot el Japó comença a moure’s per trencar la seva barrera de gel amb la Xina, guanyant autonomia de l’aliança amb els EUA i preparant visites d’Estat oficials. En silenci, la Xina avança enmig del caos que ha provocat aquesta ruptura americana amb l’ordre mundial, al final aquest és el gran enfrontament que potser ha portat el president americà a posar en risc tots els pilars de l’ordre mundial fins a provocar aquest desordre.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- "Tiren per terra tot el nostre esforç"
- Seguretat Social L’edat real de jubilació dels assalariats supera per primera vegada els 65 anys
- Reforma de l’Administració El Govern impulsa una llei per millorar el procés de selecció dels funcionaris
- Dol en el cine espanyol Mor Verónica Echegui, l’actriu que es va saber desmarcar de ‘la Juani’
- CONGRÉS Els socis salven Sánchez de comparèixer
- Científics desmenteixen el mite dels 10.000 passos al dia: aquest és el número real
- Obituari Adéu a Eusebio Poncela, l'actor al límit d''Arrebato' i 'La llei del desig'
- Els comptes del 2026 ERC i Comuns amenacen d’endarrerir la negociació dels pressupostos d’Illa
- ÒBIT Mor l’actor Eusebio Poncela als 79 anys
- Polèmica als EUA Els pares d’un adolescent que es va suïcidar després de parlar amb ChatGPT denuncien OpenAI i Sam Altman