Junts veu possible que Puigdemont torni a Catalunya aquest estiu

Els postconvergents ja comptaven amb una tornada sense ensurts després de les eleccions catalanes de l’any passat. En campanya, Puigdemont havia promès ser present a la sessió d’investidura del nou president. Però no va ser així. Superat aquell capítol, que va acabar amb l’expresident driblant una detenció dels Mossos i amb les relacions entre el PSOE i Junts reconstruïdes després de l’acord per a la delegació de competències en immigració, ara el retorn de Puigdemont torna ser a sobre de la taula.

Els més optimistes han marcat a l’agenda els dies del voltant de Sant Joan, mentre que els més prudents veuen més probable una tornada a prop de la Diada o, fins i tot, durant la part final de l’any. El calendari definitiu, tot i això, està en mans del Tribunal Constitucional (TC).

Via lliure al TC

El Tribunal Suprem ha rebutjat aquesta setmana l’últim recurs presentat per la defensa de Puigdemont per mirar de revocar la decisió del jutge Pablo Llarena de no aplicar-li la norma. Es tracta d’un revés judicial per a l’expresident, però que té un punt positiu: dona via lliure per acudir ara al TC, on els postconvergents confien a capgirar la situació. Al recurs del líder de Junts encara li queda molt camí en el tribunal de garanties, però des del seu partit confien que la seva tornada serà abans de rebre aquest dictat.

Actualment, el tribunal presidit per Cándido Conde-Pumpido té sobre la taula uns quants recursos més, que podrien aclarir ben aviat la seva situació judicial, així com la dels exconsellers Toni Comín i Lluís Puig.

El primer pronunciament, segons va verbalitzar Conde-Pumpido fa uns dies, es donarà a conèixer abans de l’estiu. Serà llavors quan farà un any del primer recurs contra la norma, presentat pel PP. Si el tribunal de garanties falla a favor de la constitucionalitat de la norma, la defensa de Puigdemont podrà demanar al Tribunal Suprem que s’aixequessin totes les mesures cautelars que pesen sobre el seu client i que li valdrien una detenció en el cas de travessar la frontera.

La malversació

La direcció del partit, però, assenyala que el pronunciament del TC sobre la constitucionalitat de la norma no seria suficient. Exigeixen que també es pronunciï sobre els recursos presentats per la resta de consellers del 2017 condemnats pel Suprem, a qui l’alt tribunal ja va denegar l’amnistia fa uns mesos. El pas que ara farà Puigdemont amb el seu recurs davant el TC, ja el van fer els membres del seu Govern Jordi Turull, Oriol Junqueras, Raül Romeva o Dolors Bassa.

Tots quatre van veure rebutjada la petició d’amnistia, perquè l’alt tribunal va determinar que el tipus de malversació pel qual van ser condemnats no era amnistiable. El raonament pel qual es denega ara l’exoneració de Puigdemont és el mateix, de maner que Junts considera que si el Constitucional falla que els fets atribuïts a Turull entren dins de la norma, també ho farien els del seu superior jeràrquic, Puigdemont.

Les fonts consultades confien que l’alt tribunal resoldrà el recurs d’inconstitucionalitat plantejat pel PP i la seva aplicació a la malversació, plantejada pels exconsellers, d’una sola tacada. Si és així, entenen que la petició d’aixecament de mesures cautelars davant el Suprem quedarà més blindada. Denegar aquesta petició, defensa Junts, seria una "prevaricació" inexplicable.

¿I una vegada aquí?

Notícies relacionades

Junts es compromet a «aprofitar» la «debilitat» de Sánchez després de la caiguda de Cerdán i obre la porta a retirar el seu suport al PSOE

El mapa de la corrupció: les 18 adjudicacions on van mediar Ábalos, Koldo i Santos Cerdán

Puigdemont va assegurar durant la campanya electoral que no es veia com a cap de l’oposició al Parlament, ni tampoc exercint de diputat, ja que entenia que no era el paper que corresponia a un expresident del Govern. Ara per ara, des de Waterloo, ha mantingut l’escó, però tot plegat podria canviar si tornava finalment de manera definitiva a Catalunya.

El que sí que es dona per descomptat és que seguirà com a president i màxim líder del partit, després de ser elegit com a tal en el congrés que es va celebrar a l’octubre a Calella, i que començarà una gira per tot Catalunya per recuperar el contacte directe amb el territori, després de set anys i mig a Bèlgica.