Junqueras no garanteix el suport a cap altre suplement de crèdit d’Illa
El líder d’ERC demana al Govern que obri una negociació formal sobre els 1.770 milions per tenir més marge de despesa
El president Salvador Illa va aprovar dimarts un suplement de crèdit per a la Generalitat de 2.100 milions d’euros que li permetrà governar amb una certa tranquil·litat, malgrat no disposar d’uns nous pressupostos públics. Ara vol promoure un segon suplement de 1.770 milions per tenir encara més marge però, aquesta vegada, no és clar que ho aconsegueixi. De nou necessita els vots d’ERC –i també els dels Comuns– per aconseguir-ho, i el líder dels republicans, Oriol Junqueras, no garanteix el seu suport. Ahir va demanar al Govern que obri una negociació formal i que, sobretot, no se li acudeixi presentar el decret sense parlar-ne abans.
En una entrevista a la SER, el líder republicà va assegurar que ningú pot donar per descomptats els vots d’ERC. "El Govern s’ha d’asseure a parlar i que no se li acudeixi en cap cas tirar endavant pensant que qualsevol proposta que faci serà una proposta que tindrà el suport necessari. Podria ser perfectament que no el tingués", va advertir. Així, va reclamar a l’Executiu català que no tingui la temptació, com a mesura de pressió, de presentar el decret sense tenir els vots garantits. Segons l’opinió de Junqueras, el primer que ha de fer el president és marcar "unes prioritats molt clares" sobre on s’invertiran els recursos d’aquest segon suplement.
ERC porta tota la legislatura catalana donant estabilitat parlamentària a Illa, però no ho pot fer d’una manera gratuïta. És per aquest motiu que, en cada negociació, mira d’aconseguir alguna cosa a canvi que justifiqui el seu suport als socialistes. Una cosa que després pugui exhibir davant l’opinió pública. Per exemple, en la negociació del primer suplement de crèdit va pactar a canvi una rebaixa de l’IRPF a les rendes baixes. No és clara, però, quina contrapartida exigeix per al segon suplement de crèdit. De moment avisa que un possible pacte queda lluny. Per als republicans també es tracta d’això: mirar de vendre cars els seus vots.
Picabaralla amb Junts
Més enllà del suplement de crèdit, l’altra qüestió que marca l’agenda política catalana és el caos de Rodalies. Junqueras va tornar a defensar el traspàs integral de la competència a la Generalitat com la millor garantia perquè el servei acabi funcionant. "El servei de Rodalies i el de mitjana distància és una vergonya. Els ciutadans no s’ho mereixen. Catalunya es mereix totes les competències, totes les responsabilitats i tots els recursos", va assenyalar finalment.
En els últims dies, el traspàs de Rodalies ha motivat l’enèsim enfrontament entre ERC i Junts. El partit de Puigdemont critica al partit de Junqueras que no estigui, segons el seu parer, negociant bé les condicions d’aquest traspàs. Al líder d’ERC li va semblar una crítica injusta i va retreure a Junts que "rondini" contra Rodalies al mateix temps que "col·loca afins" en el consell d’administració de Renfe, en referència al nomenament recent d’Eduard Gràcia. Per a ERC, mentre Gràcia estigui en el consell d’administració, Junts no pot fer com si "no tingués res a veure amb Renfe".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Més traçat del metro sense nous combois
- Sánchez converteix el cicle electoral del 2026 en un plebiscit intern
- Els "llimbs" que inquieten els veneçolans
- L’Iran tem ser la pròxima víctima dels EUA davant l’auge de les protestes
- Badalona Albiol oblida el desallotjament de l’antic B9 en el missatge de Cap d’Any
- Francisco Esteban Bara: "Hi ha professors universitaris que fa 19 anys que repeteixen la mateixa classe"
- Arrenca una marató per sumar 10.000 donacions de sang en 10 dies
- Catalunya retira l’obligació de portar la mascareta als centres sanitaris
- Una IA obre la via a detectar malalties a través del son
- El Papa reuneix els cardenals en una cimera clau per al futur de l’Església
