La fiscalia dona llum verda a la suspensió de l’ingrés a la presó de Laura Borràs fins que es tramiti l’indult

La Fiscalia Superior de Catalunya no s’oposa a la suspensió de l’ingrés a la presó de l’expresidenta del Parlament i de Junts Laura Borràs fins no es resolgui la proposta d’indult que va efectuar en la seva sentència el tribunal que la va condemnar a quatre anys i mig de presó, segons l’escrit remès al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El ministeri públic precisa que aquesta postura té com a «finalitat evitar possibles perjudicis» a la dirigent independentista si el Govern concedís al final la mesura de gràcia. Això sí, aquesta suspensió està condicionada que els magistrats del TSJC elevin a l’Executiu de Pedro Sánchez la petició d’indult acordada.

Notícies relacionades

Koldo, Ábalos i Cerdán: així reconstrueix l’UCO 12 anys d’una relació que va derivar en presumpta trama de corrupció

Junts es compromet a «aprofitar» la «debilitat» de Sánchez després de la caiguda de Cerdán i obre la porta a retirar el seu suport al PSOE

En el mateix escrit, la fiscalia recorda que la sentència contra Borràs limitava l’indult a la pena privativa de llibertat, per la qual cosa sol·licita que al TSJC procedeixi al compliment de la resta de la condemna, és a dir, els 13 anys d’inhabilitació i la multa de 36.000 euros. L’expresidenta de Junts va ser declarada culpable per adjudicar contractes a dit a un amic quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), entre el 2013 i el 2018. El Tribunal Suprem va confirmar a principis del mes de febrer la pena imposada a la política independentista i es va obrir el període d’execució de la sentència, després de declarar-la ferma i no poder presentar-se més recursos.

Indult sense anomenar-lo

L’alt tribunal català va sol·licitar, en aquest sentit, opinió a les parts personades en el procés judicial. Borràs va demanar el 26 de febrer al TSJC que suspengués la seva condemna de quatre anys i mig de presó. I tot i que el seu advocat Gonzalo Boye no cita expressament la paraula indult, sí que ho feia de manera indirecta. En el text breu enviat al tribunal, el lletrat reclamava que es deixés sense efecte l’execució de la pena privativa de llibertat i que es «procedís a executar» el que preveu l’article 5.3 de la sentència del març del 2023. Justament, aquest precepte proposava al Govern que s’apliqués aquesta mesura de gràcia de manera parcial (rebaixar la pena a dos anys) perquè la dirigent de Junts no ingressés en un centre penitenciari. La fiscalia no s’ha oposat ara a aquesta petició i haurà de ser el TSJC el que resolgui si eleva o no al Govern la petició d’indult.