La rehabilitació suposa un terç de les obres a Catalunya
Les obres de remodelació i adequació d’edificis es van reduir en un 13,6% l’any passat respecte al 2023
La Confederació Estatal d’Associacions Veïnals (CEAV) calculava fa un parell d’anys que a Catalunya hi ha un parc d’unes 60.000 vivendes que necessitaven afrontar una rehabilitació bé per adequar-se a les noves exigències d’eficiència energètica i altres normatives d’accessibilitat i sostenibilitat, bé per consolidar estructures, modernitzar edificis antics o simplement fer-hi arranjaments. Però en contra de la tendència general del sector de la construcció, que va viure un 2024 de clar increment de l’activitat, els projectes de rehabilitació de les vivendes ja existents no van tenir l’any passat el mateix vigor. Segons el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC), el 2024 es van visar un 13,6% menys de rehabilitacions que l’any anterior i, tot i que no totes les obres de reforma estan obligades a registrar-se davant l’organisme, el COAC té la sensació que el ritme és encara baix.
Només el 6,4% de les obres que van emprendre l’any passat a Barcelona les empreses integrades en l’Associació de Promotors i Constructors (APCE) a Catalunya van ser treballs de rehabilitació integral, segons recull l’informe anual de l’entitat. "Sí que es van fent obres, però són menors, com fer caure envans o canviar banys i cuines... El problema és que el 80% de les vivendes que hi ha a Catalunya són de propietat horitzontal i això suposa que qualsevol reforma integral ha de ser aprovada per comunitats de veïns que, sovint, no aconsegueixen posar-se d’acord", assenyala el president d’APCE, Xavier Vilajoana.
"És una activitat necessària, sobretot en ciutats on hi ha una saturació de sòl per construir noves cases per falta de sòl disponible", afirma el degà de l’entitat, Guim Costa Calsamiglia.
Un dels impulsos que últimament ha rebut el sector procedeix dels fons Next Generation de la Unió Europea, que sufraga un 40% del cost dels treballs de rehabilitació per a la millora energètica dels edificis, ja sigui per a la instal·lació de nous sistemes de climatització o per a la renovació de tancaments i finestres. Amb això, els propietaris han d’acreditar que s’aconsegueix una reducció de, almenys, el 7% de la demanda de calefacció o refrigeració.
Des de la posada en marxa, l’abril del 2022, de les Oficines Tècniques de Rehabilitació, impulsades pel col·legi d’arquitectes, s’han tramitat 603 expedients del denominat Programa 3 (el corresponent a la rehabilitació d’edificis), cosa que suposa 5.923 vivendes, un 76% de les 7.800 que va marcar com a objectiu l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per al 2026. El gruix d’aquests projectes, un 45% d’aquests, es troben a la província de Barcelona.
"El problema és que, una vegada més, els processos administratius per posar en marxa aquestes adaptacions a les exigències d’eficiència energètica i descarbonització acaben sent complexos i les comunitats de propietaris desisteixen d’emprendre’ls", es lamenta el degà del COAC.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Exercicis Cold Response 2026 Soldats dels EUA i Dinamarca simularan una guerra a l’Àrtic en unes maniobres de l’OTAN en plena tensió per Groenlàndia
- 'El segon cafè' de La 2Cat L'Editorial de Cristina Villanueva: Escoltar les víctimes
- Negociació Mas insta Junts a entrar en la negociació sobre el finançament per millorar el pacte d’ERC
- Llibre ‘Muñeca de trapo’ Vaitiare, la primera ex de Julio Iglesias que va parlar de trios i cocaïna en el seu llibre ‘Muñeca de trapo’: «Cada nit hi ha una dona diferent al nostre llit»
- RES ÉS EL QUE SEMBLA Montero i la lletra petita del nou model de finançament autonòmic