La rehabilitació suposa un terç de les obres a Catalunya
Les obres de remodelació i adequació d’edificis es van reduir en un 13,6% l’any passat respecte al 2023
La Confederació Estatal d’Associacions Veïnals (CEAV) calculava fa un parell d’anys que a Catalunya hi ha un parc d’unes 60.000 vivendes que necessitaven afrontar una rehabilitació bé per adequar-se a les noves exigències d’eficiència energètica i altres normatives d’accessibilitat i sostenibilitat, bé per consolidar estructures, modernitzar edificis antics o simplement fer-hi arranjaments. Però en contra de la tendència general del sector de la construcció, que va viure un 2024 de clar increment de l’activitat, els projectes de rehabilitació de les vivendes ja existents no van tenir l’any passat el mateix vigor. Segons el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC), el 2024 es van visar un 13,6% menys de rehabilitacions que l’any anterior i, tot i que no totes les obres de reforma estan obligades a registrar-se davant l’organisme, el COAC té la sensació que el ritme és encara baix.
Només el 6,4% de les obres que van emprendre l’any passat a Barcelona les empreses integrades en l’Associació de Promotors i Constructors (APCE) a Catalunya van ser treballs de rehabilitació integral, segons recull l’informe anual de l’entitat. "Sí que es van fent obres, però són menors, com fer caure envans o canviar banys i cuines... El problema és que el 80% de les vivendes que hi ha a Catalunya són de propietat horitzontal i això suposa que qualsevol reforma integral ha de ser aprovada per comunitats de veïns que, sovint, no aconsegueixen posar-se d’acord", assenyala el president d’APCE, Xavier Vilajoana.
"És una activitat necessària, sobretot en ciutats on hi ha una saturació de sòl per construir noves cases per falta de sòl disponible", afirma el degà de l’entitat, Guim Costa Calsamiglia.
Un dels impulsos que últimament ha rebut el sector procedeix dels fons Next Generation de la Unió Europea, que sufraga un 40% del cost dels treballs de rehabilitació per a la millora energètica dels edificis, ja sigui per a la instal·lació de nous sistemes de climatització o per a la renovació de tancaments i finestres. Amb això, els propietaris han d’acreditar que s’aconsegueix una reducció de, almenys, el 7% de la demanda de calefacció o refrigeració.
Des de la posada en marxa, l’abril del 2022, de les Oficines Tècniques de Rehabilitació, impulsades pel col·legi d’arquitectes, s’han tramitat 603 expedients del denominat Programa 3 (el corresponent a la rehabilitació d’edificis), cosa que suposa 5.923 vivendes, un 76% de les 7.800 que va marcar com a objectiu l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per al 2026. El gruix d’aquests projectes, un 45% d’aquests, es troben a la província de Barcelona.
"El problema és que, una vegada més, els processos administratius per posar en marxa aquestes adaptacions a les exigències d’eficiència energètica i descarbonització acaben sent complexos i les comunitats de propietaris desisteixen d’emprendre’ls", es lamenta el degà del COAC.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Els veïns surten de les seves ciutats a comprar roba i productes de la llar
- Elecció al Vaticà L'estatunidenc Robert Francis Prevost esdevé el 267è Papa sota el nom de Lleó XIV
- Explicació científica Fumata blanca i fumata negra: ¿com aconsegueix el Vaticà canviar el color del fum per anunciar l’elecció del nou Papa?
- Sentència judicial Condemnat un pare per agredir un home que havia tocat el seu fill en una piscina de Lleida
- Previsió del Meteocat Catalunya activa desenes d’avisos grocs per intensitat de pluges per a les pròximes 48 hores