El jutge avala l’actuació de les expertes que van veure masclisme en el grup de Junts i arxiva el cas

El jutge de Barcelona Santiago García García arxiva la querella presentada per Junts contra l’advocada, la psicòloga i l’expert d’igualtat que van detectar masclisme en el seu grup parlamentari després de la denúncia de l’exparlamentària Cristina Casol contra el seu cap de files Albert Batet, alhora que destaca en la resolució que aquestes persones es van limitar a fer la seva feina, segons la interlocutòria a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. A l’entendre del togat, no «resulta degudament justificada la perpetració del delicte d’injúries», ja que els denunciats només es «van fer ressò» de la queixa de l’existència d’«esquemes de patriarcat o de conductes masclistes», la van posar en context, van treballar en «la idea i mirar d’arribar a conclusions rigoroses» que poguessin «servir per avançar en la superació de situacions indesitjables». mitjançant mecanismes correctors eficaços».

El magistrat afegeix que «entendre injuriós que pugui arribar a aquesta conclusió és negar l’essència mateixa de la comissió d’investigació», perquè, precisa, que és «el sentit» que té el protocol del Parlament per a la prevenció, detenció i resolució de situació d’assetjament sexual, aprovat el 21 de desembre del 2021. La resolució afegeix que la comissió formada pels denunciats va elaborar un informe que tot indica que «mira de ser precís» i «no s’observen indicis de valoració amb intencionalitat ofensiva o de menyspreu, ni tan sols té traces d’influència política, cosa que per cert quedaria fora de les barreres de protecció del Dret Penal».

Llibertat d’acció i expressió

Notícies relacionades

Cimera d'urgència a Moncloa de Sánchez amb els caps d'Iberdrola, Endesa, EDP, Naturgy, Acciona Energía i REE

El Govern obre dos expedients a Red Eléctrica i Endesa per esbrinar les causes de l’apagada

Si l’informe dels experts, segons l’opinió del jutge, pot qualificar de masclista una determinada agrupació política, «bé es cuida d’assenyalar els límits» i la situació «no seria més que un reflex del substrat social que es tracta de millorar», i que en aquest cas concret no es van detectar indicadors d’assetjament de discriminació per raons de gènere i sexe. És a dir, recalca el jutge, «descriu el context, en què no arriba a informar desfavorablement del cas concret».

El togat recalca que els denunciats «no només actuen amb aparença d’exercir el seu dret a la llibertat d’acció i expressió en la tasca encomanada», sinó que, «sobretot», estarien exempts de tota classe de responsabilitat penal per la concurrència de l’eximent «d’exercici d’un deure professional» per «al cas que es puguin estimar objectivament ofensius uns continguts que, subjectivament, no s’indueixen inferits amb intenció de menyspreu o afront».