El Parlament recupera la llei de memòria històrica i torna a donar llum verda a la seva tramitació

El Parlament ha tornat a donar llum verda a la tramitació de la llei de memòria històrica impulsada pel Govern de Pere Aragonès la legislatura passada i que va caure en sac foradat amb la convocatòria anticipada d’eleccions, malgrat haver començat ja el seu camí a la Cambra catalana. El Govern de Salvador Illala va tornar a aprovar el desembrepassatsense alterar ni una coma, en compliment de l’acord d’investidura amb ERC, i aquest dijous ha superat de nou el primer tràmit parlamentari. El PP i Vox s’han quedat sols en la seva oposició a la norma.

Entre les principals novetats la nova norma, destaca la retirada de la simbologia franquista a tot Catalunya en dos anys, la incorporació de sancions contra l’enaltiment de la dictadura, la inclusió de la formació en memòria democràtica des de l’educació primària o la celebració d’actes de commemoració de la República el 14 d’abril. Durant el debat, el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha presentat la llei com una garantia de «no repetició» i ha demanat no donar la democràcia «per salvada» i «lluitar per ella una vegada i una altra».

També en aquesta línia s’ha expressat la portaveu d’ERC, Ester Capella, que ha presentat la llei impulsada pel seu partit com un «antídot per al franquisme i els nous nazismes» i com una eina per «tancar ferides i dols». «A les cunetes encara hi ha cossos i hi ha milers d’ossos sense identificar», ha lamentat, en un discurs en què també ha assenyalat el PP i Vox com els «hereus directes del franquisme».

Marge de millora

Alguns grups, no obstant, han assenyalat que el text té «marge de millora» i han reclamat tenir-ho en compte durant el tràmit d’esmenes parcials.

Des de Junts, el diputat Francesc de Dalmases, ha reclamat que es tingui en compte la «dimensió nacional» de la guerra civil espanyola, que ha assegurat que també va ser una «guerra d’Espanya contra Catalunya» i que la llengua catalana va ser una de les «derrotades». També des dels Comuns, el diputat Andrés García Berrio ha demanat tenir la repressió que hi va haver amb el poble gitano, mentre que Pilar Castillejos de la CUP ha lamentat que el Govern no hagi incorporat ja «les aportacions fetes per entitats memorialistes».

Notícies relacionades

Sánchez anuncia un pla de 13.000 milions, la inversió més gran de la història per als aeroports espanyols

Hisenda s’obre a acceptar davant d’ERC el traspàs "progressiu" de l’IRPF

Finalment, la líder d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, ha criticat que la llei «només» recull un «breu període» de la història i ha assegurat que una veritable llei de memòria històrica hauria d’abastar des del 1714 fins al referèndum de l’1 d’octubre.

Els contraris

El PP i Vox han sigut els únics partits que han presentat esmenes a la totalitat contra la llei. Des del grup popular, el diputat Pere Lluís Huguet ha considerat que la llei només reconeix una part de les «víctimes» i ha criticat que es vulguin tornar a obrir «processos penals» de fets «prescrits» i inclosos en l’«amnistia del 77». Sergi Macián, de Vox, ha afirmat que la norma «assenyala bons i dolents» i que fa un «relat distorsionat i maniqueu» de la història, i ha arribat a acusar el PSOE i ERC de «colpistes».