Confirmada l’amnistia per als 46 policies investigats per l’1-O

La Secció Tercera de l’Audiència de Barcelona va confirmar ahir l’aplicació de la llei d’amnistia per als 46 agents de la Policia Nacional investigats per les càrregues de l’1-O del 2017 a la capital catalana. En la resolució, el tribunal sosté que "les lesions als ciutadans no van ser greus" i que "la finalitat no era castigar o humiliar els ciutadans, sinó impedir, o intentar impedir, la celebració de la consulta, tot i que la força utilitzada fos excessiva o desproporcionada en els casos" investigats. Els magistrats assenyalen que "cap dels delictes", entre els quals hi ha lesions o contra la integritat moral, que s’imputaven als policies "supera el llindar de gravetat" exigit per la norma de l’oblit penal per excloure’ls, per la qual cosa valida que la causa contra els policies s’arxivi.

Notícies relacionades

Només quatre empreses s’han interessat pels crèdits del Govern

PSOE i Junts van abordar dilluns a Suïssa el català i la llei d’amnistia

D’aquesta manera, l’Audiència desestima el recurs presentat per Iridia, Òmnium Cultural, l’ANC i 16 persones afectades contra la resolució del Jutjat d’Instrucció número 7 de Barcelona que havia aplicat la llei del perdó als policies. A l’entendre d’aquestes entitats i la resta de perjudicats per les càrregues policials, "la llei d’amnistia no pot beneficiar els responsables de la brutalitat policial exercida contra la ciutadania, ja que és incompatible amb el Conveni per a la Protecció dels Drets Humans. La fiscalia, per la seva banda, va defensar l’aplicació de l’amnistia.

L’Audiència precisa que la causa contra els policies "es troba en fase intermèdia" (no s’ha assenyalat el judici) i, per tant, "no hi ha cap motiu" per no aplicar l’amnistia". La resolució recalca que la "mirada integradora" de la llei no "permet sostenir" que aquesta exclogui l’actuació policial, com sostenen les acusacions particular i popular, alhora que argumenta que la seva interpretació rebutjant l’aplicació als agents "és injusta i contrària no només a l’esperit" de la norma, "sinó als principis d’equitat i igualtat que ha de presidir qualsevol ordenament jurídic democràtic".