Junts, ERC, Comuns i la CUP activen una comissió d’investigació sobre Pegasus i les infiltracions policials

Junts, ERC, els Comuns i la CUP han registrat aquest dijous una sol·licitud per crear al Parlament una comissió d’investigació sobre l’espionatge polític a líders independentistes i sobre la infiltració de policies en els moviments socials de Catalunya. Els quatre grups consideren que «l’Estat espanyol ha vulnerat drets fonamentals» i «ha perseguit la dissidència política amb mitjans il·legals» i que, per tant, els seus responsables han de retre comptes davant del Parlament.

Tot i que els quatre partits no tenen majoria a la Cambra –sumen 65 diputats de 135–, el reglament del Parlament dona la possibilitat de crear una comissió d’investigació a l’any amb tan sols el suport de tres grups parlamentaris o una tercera part dels diputats. Com que aquesta condició sí que la superen de sobres, la resta de partits de l’hemicicle no té dret de veto i la comissió es farà sí o sí. El portaveu de Junts a la Cambra, Josep Rius, ha defensat la iniciativa al·legant que «espiar oponents polítics no és democràtic: és delicte i és immoral».

Notícies relacionades

Només quatre empreses s’han interessat pels crèdits del Govern

PSOE i Junts van abordar dilluns a Suïssa el català i la llei d’amnistia

Els treballs de la comissió es dividiran en dues parts i tindran dues conclusions. D’una banda, s’abordarà l’espionatge a 65 líders independentistes a través del ‘software’ israelià Pegasus. Un cas que va esclatar el 2022 després d’una investigació del laboratori Citizen Lab de la Universitat de Toronto. Entre els espiats hi ha l’expresident de la Generalitat, Pere Aragonès. El seu cas és als tribunals, que han assenyalat el CNI com a principal sospitós, però encara queden moltes incògnites per resoldre.

D’altra banda, la comissió investigarà també el cas de les infiltracions policials, destapat el 2024 i que torna a estar d’actualitat per un recent documental de TV3. Està acreditat que diversos agents de la policia nacional es van infiltrar en moviments socials i polítics per fer un seguiment de diversos activistes i que, en aquestes infiltracions, van arribar a tenir relacions afectives amb ells. «No són accions ètiques i no poden tenir cobertura política ni legal. El Parlament ha de ser el baluard de la defensa dels drets», ha dit la diputada d’ERC Laia Cañigueral.