El TC analitzarà la no-aplicació de l’amnistia a Junqueras, Bassa i Romeva

El Tribunal Constitucional analitzarà la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar la llei d’amnistia a l’exvicepresident Oriol Junqueras i als que van ser consellers del Govern de Carles Puigdemont Raül Romeva i Dolors Bassa, tots ells condemnats per la sentència del procés a Catalunya. El tribunal de garanties va acordar ahir admetre a tràmit els seus recursos d’empara contra la decisió de no aplicar el perdó al delicte de malversació pel qual van ser condemnats per l’alt tribunal. Segons va informar l’òrgan de garanties, el ple considera que "es presenta una especial transcendència constitucional perquè els assumptes suscitats transcendeixen del cas concret perquè podria tenir unes conseqüències polítiques generals".

Peça separada

Alhora, el Constitucional va acordar obrir una peça separada per estudiar la petició de Junqueras i els dos exconsellers perquè les resolucions del Tribunal Suprem quedin en suspens mentre es resol el fons d’aquests recursos.

A aquest respecte, els magistrats van ordenar donar trasllat al Ministeri Fiscal i als sol·licitants d’empara perquè efectuïn al·legacions i, si s’aprovés aquesta petició, seria aixecada de forma cautelar la pena d’inhabilitació que se’ls va imposar, segons van explicar a aquest diari fonts de l’òrgan de garanties. Les mateixes fonts afegeixen que és molt improbable que aquesta mesura cautelar sigui finalment acceptada, però de tota manera ha de tramitar-se.

Tot i haver-se abstingut en tot allò relacionat amb la causa del procés, el president del Tribunal participarà, com va passar ahir, en les deliberacions de tots els recursos relacionats amb la llei d’amnistia. L’octubre passat, i amb majoria de set vots a favor i un en contra es va inadmetre la recusació presentada pel PP contra Conde-Pumpido en el marc del recurs que havien presentat contra la llei d’amnistia.

Es va considerar que ara l’objecte de la impugnació no coincideix amb l’enjudiciament constitucional d’una llei penal que no existia en el moment de suscitar-se l’abstenció de l’avui president. A més, ningú ha recusat Conde-Pumpido en relació amb aquestes empares, que són les primeres que el Tribunal Constitucional admet a tràmit.

Junqueras, Romeva i Bassa van recórrer en empara dues resolucions del Suprem: la de l’1 de juliol del 2024, per la qual se’ls va denegar l’aplicació de l’amnistia, i la dictada uns mesos després, el 30 de setembre, en la qual el tribunal va rebutjar les súpliques presentades contra la decisió esmentada.

Notícies relacionades

Koldo, Ábalos i Cerdán: així reconstrueix l’UCO 12 anys d’una relació que va derivar en presumpta trama de corrupció

Junts es compromet a «aprofitar» la «debilitat» de Sánchez després de la caiguda de Cerdán i obre la porta a retirar el seu suport al PSOE

Condemna per malversació

Els magistrats que van jutjar el procés van rebutjar amnistiar la malversació als condemnats pel referèndum il·legal de l’1-O al considerar que sí que en van obtenir un benefici personal i que sí que van afectar els interessos financers de la UE. La negativa del Suprem va afectar directament Junqueras, Romeva i Bassa, ja que tots tres havien sigut condemnats per malversació. La decisió de l’alt tribunal de no aplicar-los la llei va mantenir les condemnes d’inhabilitació que se’ls van imposar, cosa que perjudica especialment el líder d’ERC, que veu vulnerats els seus drets amb aquesta decisió.