Torra demanda Espanya a Estrasburg per l’espionatge amb Pegasus

L’expresident Quim Torra i l’exvicepresident del Parlament Josep Costa van presentar una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg contra l’Estat per l’espionatge amb Pegasus. Així ho va anunciar ahir el mateix Torra en una roda de premsa que es va celebrar al Col·legi de Periodistes, juntament amb Costa i Elies Campo, enginyer de telecomunicacions i membre de Citizen Lab, l’organització que va destapar el cas conegut com CatalanGate. Segons les seves investigacions, la trama va afectar al voltant de 60 persones vinculades a l’independentisme, però només 18 ho van ser amb aval judicial.

Torra i Costa van celebrar haver pogut arribar a Europa, però també van lamentar que la seva causa no hagi prosperat dins de l’Estat, ja que la via europea només es pot obrir després d’exhaurir totes les vies dins de la justícia espanyola. És la primera denúncia per aquesta qüestió que arriba a Estrasburg.

Sense "judici just"

Notícies relacionades

¿Què han votat els teus parents en les eleccions d’Extremadura? Mapa de resultats carrer a carrer

Els fiscals progressistes recullen diners per pagar la multa amb què van condemnar l’exfiscal general

"La justícia europea per fi podrà condemnar l’Estat espanyol", va anunciar Costa, que va arribar a assegurar que es tracta de l’espionatge massiu més gran "de la història" en un país democràtic. Torra, per la seva banda, va afirmar que "cap independentista pot tenir un judici just a Espanya", i es va mostrar confiat en Europa, malgrat ser conscient de la lentitud d’aquesta via. "Les poques victòries judicials han vingut d’Europa", va al·legar.

Els dos líders independentistes van renunciar a la via penal i van presentar un recurs per vulneració de drets humans. Però el 2023 el Suprem va rebutjar admetre a tràmit el recurs al considerar que hi havia "dades objectives" que ni Torra ni Costa van ser espiats pel programa. Torra va lamentar que el cas no hagi propiciat cap "dimissió". "Jo era el president de la Generalitat en exercici quan vaig ser espiat. És un fet gravíssim que no ha tingut cap tipus de resposta ni conseqüència ni tampoc repercussió política", va declarar.