Junts assegura que Catalunya podrà tancar els CIE amb el traspàs d’immigració

El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha explicat aquest dimecres en una entrevista al Cafè d’Idees que les negociacions amb el Govern per al traspàs d’immigració estan «encallades» en tres qüestions que el seu partit exigeix perquè es materialitzi qualsevol acord definitiu: que la Generalitat sigui la institució de referència per a qualsevol persona que arribi de l’estranger i hagi de fer els tràmits d’arribada (cosa que inclou que l’expedició dels NIE es faci a Catalunya); que la comunitat autònoma tingui la potestat de tramitar tots els expedients sancionadors (també els d’expulsió), i que siguin els Mossos els que s’encarreguin de controlar les fronteres i «fer complir la llei».

No és cap exigència nova, ja que els postconvergents fa mesos que defensen que el traspàs ha de ser «integral» i no de «gestió». Això sí, Turull ha reconegut que, més enllà d’això, hi ha altres punts en què sí que s’han pogut trobar les dues parts, que fa més d’un any que negocien aquesta carpeta. Un exemple d’això és que els centres d’internament d’estrangers (CIE) passin a ser gestionats des de Catalunya, un assumpte que el dirigent postconvergent ha assegurat que està pràcticament tancat amb l’Executiu central.

Notícies relacionades

L’operació sortida de Mazón i la jugada a tres bandes: Catalá, Pérez Llorca i Mompó, en els llocs clau

Francesc-Marc Álvaro (ERC): «Vox ha rehabilitat la figura de Franco»

Junts fa anys que reclama que es tanquin aquests centres, ja que consideren que són espais que «vulneren els drets humans», una petició que va ser especialment reivindicada durant la covid, amb la llavors presidenta postconvergent, Laura Borràs. Tot i que en els últims mesos altres assumptes han agafat el protagonisme del traspàs en immigració, Turull ha recordat que aquesta demanda, la d’abaixar la persiana a aquests centres, continua sent una voluntat del partit, per la qual cosa tenir la gestió des de Catalunya d’aquest instrument obre la porta que es puguin eliminar.

«Si els gestionem, els podem tancar i oferir una alternativa més humana», ha comentat el secretari general de Junts, que a més ha recordat que el 2015 el Parlament ja va aprovar una resolució per instar l’Estat que els tanqués. Malgrat això, llavors es va tractar d’una petició simbòlica i, si es fa efectiu el traspàs, la Cambra haurà de tornar a avalar si aposta per suprimir-los i quines alternatives proposa.