Turull demana que no l’indultin per no "blanquejar" els jutges

El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha reclamat per carta al ministre de Justícia, Félix Bolaños, que no li concedeixi l’indult que va demanar fa uns mesos un ciutadà particular a favor seu. Si el Govern acceptés aquesta petició, que compta amb el vistiplau de la fiscalia, Turull podria tornar a presentar-se a les eleccions i aspirar a un càrrec públic. El número 2 de Junts ja va ser indultat el 2021 juntament amb la resta de condemnats pel referèndum de l’1-O del 2017, però continua pesant sobre ell una pena d’inhabilitació de 12 anys pel delicte de malversació de cabals públics que el Tribunal Suprem va considerar que no quedava recollit per la llei d’amnistia aprovada al Congrés i que segueix pendent de la resolució del Tribunal Constitucional.

El mateix particular també va presentar una petició d’indult per a la resta de membres del Govern del 2017 que van quedar inhabilitats: el vicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Raül Romeva i Dolors Bassa.

En la carta dirigida a Bolaños, Turull al·lega que no vol que se li concedeixi aquesta mesura de gràcia, perquè considera que seria una manera de "blanquejar" la no aplicació de la llei d’amnistia per part del Tribunal Suprem. El dirigent postconvergent assegura que aquest indult "diluiria" les conductes "rebels" dels cinc magistrats que van firmar la resolució contrària a amnistiar-lo, una actitud que titlla de "clarament prevaricadora", "injustificable" i "arbitrària" i que va en contra de la "voluntat del legislador", ja que va aprovar aquesta norma la primavera passada.

Fonts de Junts asseguren que els consta que la tramitació de l’indult ja estava "molt avançada", a l’espera de l’informe final del jutge del Suprem, i és per aquest motiu que demanen al ministre que no l’accepti.

I és que la concessió dels indults correspon al Govern. El procediment per concedir la mesura de gràcia estableix que, després de la petició per part del penat o qualsevol altra persona, el Ministeri de Justícia ha de sol·licitar un informe no vinculant al tribunal sentenciador. Una vegada tingui aquest escrit, el responsable de la cartera de Justícia podrà portar a la reunió del Consell de Ministres un reial decret que reculli la concessió de l’indult. És llavors quan els membres de l’Executiu han d’aprovar la mesura. Si el Consell de Ministres aprova la concessió de l’indult, el Rei ha de complir amb l’article 62 de la Constitució i firmar el decret corresponent.

Notícies relacionades

ERC veu insuficient el nou finançament: "La música sona bé, però les concrecions són mínimes"

Andalusia esclata contra l’acord de finançament amb Catalunya i el Govern li ofereix acollir-se al mateix model

No pot rebutjar-lo

Turull sempre s’ha mostrat contrari a aquest indult. Tot i això, si el Govern decidís concedir-l’hi no podria rebutjar-lo. És per aquesta raó que, en la carta, el secretari general de Junts demana al Consell de Ministres que tingui en compte la seva "voluntat expressa" de no obtenir aquesta mesura de gràcia quan debati sobre aquesta qüestió. Turull té interposat un recurs en el Tribunal Suprem per reclamar que se li apliqui la llei d’amnistia, una mesura molt diferent de la concessió de l’indult perquè aquest últim només perdona o redueix la pena imposada pel tribunal, però manté el delicte en els antecedents penals del condemnat. L’amnistia, en canvi, eximeix tant la totalitat de la pena com la comissió del delicte, que s’esborra dels antecedents penals, però també llança un missatge polític molt diferent al qual s’agafa l’independentisme, que és que s’exonera el condemnat dels delictes pels quals va resultar sentenciat: una manera de defensar que no va cometre cap delicte i que va ser jutjat "injustament".