Feijóo prepara tots els escenaris després d’un any de friccions amb Abascal

Si els haguessin sortit els números, el PP i Vox haurien governat junts. Van faltar quatre vots. Un acord sense consumar que, no obstant, ha fet incompatible el PP amb la resta dels grups del Congrés. Almenys, fins ara. La relació de la dreta, condemnada a entendre’s si Alberto Núñez Feijóo vol arribar a la Moncloa, no està només deteriorada. Hi ha distància i falta de sintonia.

Tot i així, continua prevalent un objectiu compartit –el final del Govern de Pedro Sánchez–, mentre els populars insisteixen a incloure-hi el màxim espai possible. Tot i que Santiago Abascal també té els seus propis plans, que passen per créixer a costa del PP. Per això no cedirà en assumptes clau com la immigració. I per això, dels cinc governs autonòmics que van pactar, no en queda ni un. Feijóo va voler enviar un missatge molt clar en el seu balanç de final d’any divendres passat: "Vox ha de prendre la decisió de si vol fer oposició al PP o a Sánchez. De vegades els seus comportaments són contradictoris i confusos".

Notícies relacionades

El Govern defensa que la ruptura anunciada per Junts no alterarà ni el mandat de Sánchez ni el d’Illa

Així serà la consulta a la militància de Junts per trencar amb el PSOE: pregunta i dates

El PP de Feijóo cavalca, a més, en un escenari que és cada vegada més complicat al continent europeu. Juntament amb Alemanya –si es compleixen els pronòstics de les eleccions que s’han de fer al febrer– continuarà sent un dels pocs partits de la dreta convencional que es manté com a primera força i a molta distància del seu rival més extrem. Itàlia, França, Hongria, Àustria… Els partits homologables a Vox han anat arrasant les formacions de centredreta, un a un.

D’altra banda, Feijóo no té cap mena de confiança que hi hagi eleccions anticipades. Al contrari. La tesi que impera a Génova és que Sánchez mirarà d’aguantar el màxim possible malgrat les seves dificultats per governar. La següent parada seran els Pressupostos. Però fins i tot si el president no aconsegueix tirar-los endavant, diuen en el PP, podria continuar governant.