Guillermo Peláez: "El debat sobre el finançament hauria d’anar lligat a un altre sobre la fiscalitat"

Guillermo Peláez (Oviedo, 1984) considera que és arriscat donar xifres sobre les conseqüències a Astúries del canvi en el model del finançament autonòmic perquè "encara no se saben" els detalls del pacte subscrit per a Catalunya. El conseller d’Hisenda i Fons Europeus del Principat descarta que l’intens debat polític i social entorn d’aquesta polèmica transformació acabi comportant danys interns al PSOE.

Tres mesos després que s’aprovés el pacte per investir Salvador Illa, ¿continua pensant que encara és aviat per avaluar l’impacte que tindrà a Astúries el nou finançament?

No és qüestió de temps; és qüestió de concreció. L’acord no conté xifres. Per tant, és impossible fer cap mena de compte. Els que s’han fet parteixen de presumpcions i, per tant, és impossible parlar de xifres certes. Per això continuem esperant la proposta de l’Estat.

L’oposició xifra en 850 milions la disminució per a la regió. ¿Amb quins números treballa vostè?

Donant aquesta quantitat, l’oposició està posant sobre la taula un relat molt perillós i està sent presonera d’una xifra concreta. Així els ho hem advertit més d’una vegada, i no serem nosaltres els que anirem pel mateix camí.

El Govern del Principat ha dit que "no acceptarà res que perjudiqui els interessos d’Astúries". ¿Trencar la caixa única no va en contra d’aquests interessos per a la regió, encara que Astúries rebi més diners amb el nou model de finançament?

Nosaltres seguim expectants a la proposta del Govern. S’ha de tenir en compte que qualsevol acord en aquest sentit ha de passar per les Corts a través d’una llei orgànica i, abans, també requereix un acord en el si del Consell de Política Fiscal i Financera. I cal adonar-se d’una qüestió: quan el 2009 es va renovar l’anterior sistema, la posició del PSC, que també governava a Catalunya, era pràcticament la mateixa i, fruit de la negociació amb el llavors Govern de Rodríguez Zapatero, es va arribar a un acord que van recolzar les comunitats autònomes.

Pedro Sánchez va prometre en la reunió que va tenir amb Adrián Barbón que hi haurà més diners per a totes les comunitats autònomes. ¿Això es pot arribar a fer sense apujar impostos? I, si és que sí, ¿com?

Com s’han resolt totes les reformes del model de finançament autonòmic des que es va crear l’Estat de les autonomies: fent que l’Estat posi més diners en el sistema. I alhora negociant. És clau la negociació, que ha de ser sempre multilateral perquè hi ha posicions contraposades, també entre les comunitats governades pel PP. A ningú se li escapa que la posició de Galícia és totalment divergent amb la d’Andalusia o la del País Valencià.

¿Com creu que afectaran el PSOE les tensions internes que ha generat el debat del finançament?

Nosaltres som un partit democràtic amb òrgans interns i, encara que aquest debat transcendeix la ideologia per passar a ser territorial, l’organització té prou eines per sortir més unida i reforçada. De fet, així es posarà de manifest en el congrés socialista de Sevilla.

¿Què li sembla la posició del president de Castella-la Manxa, el socialista Emiliano García-Page, sobre el pacte a Catalunya?

Com li deia abans, som un partit democràtic en el qual les diferents idees i opinions s’escolten i es debaten.

¿Ja té clar què demanarà Astúries en la negociació? ¿És possible negociar després d’un acord amb Catalunya?

Astúries té una posició clara pel que fa a saber per on ha de passar la reforma. I així consta en l’acord que es va firmar en la Junta General del Principat el juny del 2020. Demanem un sistema que atengui el cost efectiu dels serveis perquè els ciutadans els rebin en igualtat de condicions, visquin on visquin.

Salvador Illa reconeix que Catalunya tindrà un finançament singular, però assegura que la seva regió serà "solidària". ¿En què s’hauria de concretar aquesta solidaritat?

Insisteixo que per a Astúries l’idoni funcionament d’un nou model de finançament ha de passar sempre perquè sigui capaç d’assegurar la qualitat dels serveis públics que reben els ciutadans. Per aconseguir-ho, les administracions hem de comptar amb prou finançament per fer front a les prestacions que oferim, en el nostre cas als asturians.

Notícies relacionades

La defensa del fiscal general demana la seva absolució apel·lant a "una voluntat de no investigar" qui més va poder accedir al correu

Puigdemont, Mas, Aragonès i Montilla participen en un col·loqui de les joventuts de Junts sense Torra

Totes les regions diuen que estan infrafinançades. ¿Totes administren bé els diners? ¿No falten mecanismes de control? Algunes regions destinen aquests fons a ambaixades o a ruïnoses televisions públiques amb més d’una cadena.

Dins del nostre model cal atendre el cost efectiu dels serveis i, ara mateix, en el cas d’Astúries això no passa; per això diem que estem infrafinançades. Ara bé, això no va en contraposició al fet que hi hagi els pertinents mecanismes de control i auditoria que permetin fer un seguiment de tot el que s’estigui finançat amb recursos públics. La seva pregunta, però, em porta a una altra reflexió sobre la política fiscal: ¿té sentit que les comunitats entregades a una carrera de saldos tributaris reclamin més recursos a l’Estat? El debat sobre el finançament hauria d’anar lligat a un altre de molt necessari sobre la corresponsabilitat fiscal.