El perdó al procés
Llarena nega que el TS s’extralimiti amb l’amnistia
El jutge replica al Govern que només des de la "ignorància" s’explica aquesta afirmació
L’instructor del procés en el Tribunal Suprem, el magistrat Pablo Llarena, no ha hagut de citar el Govern perquè tots els assistents a la conferència sobre l’amnistia que va pronunciar ahir en la Reial Acadèmia de Doctors, a Madrid, pensessin en ell a l’afirmar: "Dir que el Tribunal Suprem s’extralimita quan decideix si s’aplica la llei d’amnistia o no, només es pot dir des de la ignorància o la tosca formació jurídica".
En un to molt pedagògic, el magistrat, que es va remuntar a l’origen de la justícia des de les primeres civilitzacions, va dir que la Comissió de Venècia admet que les amnisties són presents en ordenaments de països del nostre entorn, però aquesta afirmació genèrica anava acompanyada d’una sèrie de límits a la seva aplicació, com que no es decreti "a greus crims internacionals o amb vulneracions greus de drets humans".
Ha de respectar el principi de seguretat jurídica, que no es compleix si la llei no estableix amb claredat el seu abast, i no pot dissenyar-se per ser aplicada a individus concrets, malgrat que a Espanya "els beneficiats presumeixen d’haver-la redactat". Segons la seva opinió, la justificació utilitzada per promulgar la llei, que consisteix a acabar "amb la desafecció de certs ciutadans a Catalunya amb les institucions de l’Estat", no es compleix, perquè això exigiria que els beneficiats renunciessin a tornar a saltar-se l’ordre establert.
En aquest sentit, va recordar que "el mateix partit que va presentar la proposició de llei d’amnistia proclamava el novembre del 2023 que era inconstitucional", després la va proposar "a partir de l’acord firmat a Brussel·les amb el partit d’alguns dels beneficiaris d’aquesta llei d’amnistia", que va incloure l’anunci de la investidura del seu candidat, amb referència a Pedro Sánchez.
Posició del Suprem
En el to acadèmic al qual convidava l’entorn, a continuació va explicar les diferents resolucions dictades per l’alt tribunal en relació amb l’amnistia. Un d’ells ja l’ha elevat al Constitucional. Es tracta de la condemna per desordres públics agreujats d’una persona que va llançar llambordes contra els tribunals de Girona en protesta per la sentència del procés que havia de revisar en cassació. Va assenyalar que la Sala Segona considera que la llei d’amnistia pot xocar amb el principi d’igualtat i amb el d’exclusivitat jurisdiccional, ja que, perquè la capacitat de jutjar i fer executar el jutjat es pugui veure alterada, "hi ha d’haver una previsió constitucional".
- Grans ciutats Un xinès que viu a Barcelona explica les diferències que veu amb Madrid: "Es respira un ambient trist..."
- Turisme El poble més bonic del món és a Catalunya, segons l'Organització Mundial del Turisme
- Mobilitat interurbana El pla més complicat de Rodalies
- Escacs El prodigiós adolescent indi
- Espanyol-Osasuna (14.00 hores) L’acomiadament més cruel de Chen
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Illa contraposa un "finançament solidari" a la "deslleialtat fiscal"
- Els barons del PP qualifiquen de "pedaç" la condonació
- No és país per a pactes
- En clau europea Pacte amb clarobscurs