Marchena deixarà de presidir el dia 5 la Sala Segona del Suprem

El jutge Manuel Marchena abandonarà la presidència de la Sala Segona del Tribunal Suprem el 5 de desembre i no el dia 3 de novembre com es calculava, perquè és quan es compleixen exactament 10 anys del seu nomenament al capdavant de la considerada joia de la corona de l’alt tribunal, per ser davant la qual estan aforats els diputats i senadors. Sense anar més lluny és la que ha de decidir si obre una causa penal per imputar a l’exministre José Luis Ábalos per la seva presumpta participació en la trama corrupta a què fins ara donava nom el seu assessor Koldo García Izaguirre.

Fonts de l’alt tribunal assenyalen a EL PERIÓDICO que la nova data obeeix que la seva elecció per al segon mandat al capdavant de la Sala Penal del Suprem no es va publicar en el BOE fins passades unes setmanes respecte al dia exacte quan vencia el primer, i aquest retard, fins al 5 de desembre, fa que aquesta sigui la data en la qual s’ha de produir la seva renovació. Un tercer mandat està vetat per llei.

El que va ser president del judici del procés ha traslladat que abandonarà la responsabilitat que ocupa des de fa 10 anys al capdavant de la Sala Segona el mateix 5 de desembre amb independència que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) hagi designat o no el seu substitut.

Anys en funcions

Notícies relacionades

L’Exèrcit assaja un escut contra atacs de drons

La Cambra catalana ret homenatge a Companys

El CGPJ ja ha iniciat els tràmits per cobrir aquesta presidència, així com les de tres sales més del Suprem, els presidents de les quals porten anys en funcions pel veto que es produïssin nomenaments mentre l’òrgan de govern dels jutges estigués en funcions. Només la Sala Cinquena o la Militar té un president elegit per a aquesta responsabilitat pel Consell. La designació de Jacobo Barja de Quiroga va ser una de les últimes que va fer el Consell amb el mandat caducat i es va produir el 2020 per un termini de cinc anys.

Per substituir Marchena al capdavant de la Sala Segona de l’alt tribunal s’estudien, entre altres, els noms d’Andrés Martínez Arrieta, que va arribar al Suprem amb 43 anys i actualment és el número 1 de l’escalafó, i de la magistrada Ana Ferrer, el nom de la qual va sonar per presidir el Suprem i que es podria veure beneficiada per ser dona en un moment que el Consell ha anunciat que cobrirà les vacants seguint criteris de paritat.