Primera Diada sense un president independentista des del procés

Catalunya celebra el primer Onze de Setembre sense un president independentista a la Generalitat, una jornada que es converteix així en la primera Diada del postprocés. Salvador Illa s’estrena com a cap del Govern i completa una imatge que trenca amb les que s’han repetit des del 2012: no hi haurà representants de l’Executiu en la manifestació sobiranista.

El relat entre la institució i el carrer serà aquesta vegada dispar. Si bé els actes orquestrats per la Generalitat es basaran en "sentir Catalunya", a la recerca d’un caràcter transversal, com el que ha imprès Illa en el seu discurs en defensa d’una Catalunya integradora davant l’extrema dreta; les organitzacions independentistes clamaran per l’autodeterminació i per l’aplicació "completa" de l’amnistia en una manifestació en què s’exhibirà un moviment ancorat en els recels, totalment dividit i pendent d’una renovació en els partits que es donarà en una tirallonga de congressos aquesta tardor.

Notícies relacionades

Les Diades del procés: vuit diferències

El fiscal general es reivindica i expressa la seva confiança en la «veritat» i la justícia davant el Rei i els magistrats que el jutjaran

Junts, de fet, arrenca la jornada amb un manifest en què responsabilitza ERC d’haver "trencat de manera greu la possibilitat de mantenir la unitat independentista a curt termini" a l’haver votat a favor de la investidura d’Illa, mentre el seu líder moral, l’expresident Carles Puigdemont, es manté a Waterloo (Bèlgica). I els republicans, que celebren un acte propi, passen una crisi interna després del daltabaix electoral i els polèmics cartells dels Maragall, que ha trencat tots els ponts i ha acabat d’enfonsar el tàndem que els va portar als seus millors resultats. Oriol Junqueras passarà el matí a Sant Boi de Llobregat, i Marta Rovira, serà a Suïssa.

La CUP, com ja és habitual, marcarà perfil amb esdeveniments propis, i deixa en l’aire la seva participació en els actes unitaris després que el líder de l’ANC, Lluís Llach, obrís la porta a la participació de l’extrema dreta d’Aliança Catalana.