Marín serà la nova delegada de la Generalitat a Madrid

Marín (l’Hospitalet de Llobregat, 1963) és regidora en el consistori de la seva ciutat des de 1995. Veïna del barri de la Torrassa, va assumir l’alcaldia el 2008, quan Celestino Corbacho va ser nomenat ministre de Treball del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Amb més de quatre dècades de militància en el PSC i foguejada des de les joventuts, el repte de Marín va ser deslliurar-se de l’ombra i la fiscalització del seu antecessor, amb qui la relació va ser complexa des del principi del relleu i amb qui va acabar trencant tot vincle.

De fet, Corbacho, que va governar durant 14 anys l’Hospitalet amb majoria absoluta, es va distanciar dels socialistes fins a renunciar a la militància i enrolar-se a les files de Ciutadans. Va ser regidor a Barcelona durant tres anys després de les municipals del 2019 amb Manuel Valls com a cap de llista. En aquests comicis va ser quan Marín va obtenir, després d’11 anys de mandat, la seva primera i única majoria absoluta, tot i que la supremacia socialista ha sigut indiscutible a la ciutat.

Pes pesant del PSC

En àmbit intern, Marín ha sigut un tòtem del socialisme català, però també una dirigent ben relacionada amb Ferraz. Va ser una incondicional de Miquel Iceta en els set anys que va portar la batuta del partit com a primer secretari i va formar part de l’executiva que Pedro Sánchez va configurar després de recuperar el lideratge del PSOE el 2016. El seu nom ha estat en travesses de ministrables i en aquests moments és una de les capitostes socialistes que manté bones relacions amb la cúpula de Junts, que no va qüestionar l’aliança a la Diputació ni en els moments en què Marín va estar a l’ull de l’huracà judicial. Per contra, ERC es va embrancar en un cos a cos amb ella mentre va ser vigent la seva investigació penal en el cas de presumpta corrupció del Consell Esportiu.

A més del de Marín, el Consell Executiu va aprovar dos nomenaments més: el del periodista de l’agència EFE Carles Escolà com a secretari de Mitjans de Comunicació i Difusió del Govern de la Generalitat i el de Joan Rodríguez Teruel com a director del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat.

Escolà (Barcelona, 1969) era des del març passat delegat general d’EFE a Catalunya, on ha exercit la professió en els últims 23 anys, primer com a redactor, després com a cap de Política i des del 2011 com redactor en cap.

També va ser delegat d’EFE a Nova York entre el 2018 i el 2020, des d’on va informar, entre altres qüestions, de l’evolució dels mercats financers, els mesos més durs de la pandèmia, les protestes del Black Lives Matter i els disturbis de Manhattan, a més de tot allò vinculat amb l’ONU.

Notícies relacionades

Quatre comunitats accepten cedir fons de la UE a València

La declaració d’Antuñano

Rodríguez Teruel (Barcelona, 1974) és doctor europeu en Ciència Política i de l’Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona (2006) i és professor titular en el Departament de Dret Constitucional, Ciència Política i de l’Administració de la Universitat de València.

Habitual en tertúlies com a analista i fundador d’Agenda Pública, entre el 2004 i el 2008 va treballar com a adjunt al director d’Anàlisi i Prospectiva, en la Presidència de la Generalitat de Catalunya, sota els mandats de Pasqual Maragall i José Montilla, i entre el 2003 i el 2004 va assumir la regidoria de Seguretat Ciutadana i Obres Públiques de l’Ajuntament de la Garriga (Vallès Oriental).