La militància d’ERC decideix avui en tensió si converteix Illa en president

Comença el compte enrere. Un tic-tac per a ERC, però especialment per a un Salvador Illa que afronta amb l’ai al cor l’últim esprint d’una marató plena d’obstacles. Suor freda al PSC, per més que mirin d’exhibir-se impassibles. Perquè en mans de la militància republicana hi ha la decisió de si Illa serà o no president de la Generalitat en un ple d’investidura que podria suposar la tornada de Carles Puigdemont o si, per contra, Catalunya va a la repetició electoral. El destí de la governabilitat és avui a la seu del carrer de Calàbria i als socialistes, després d’haver-se compromès a impulsar una mena de concert econòmic, ja no els queda cap altra que esperar el veredicte.

¿Serà suficient per a les bases que els negociadors d’ERC, amb Marta Rovira al capdavant, hagin presumit d’haver arrencat al PSOE la "sobirania fiscal" que es començarà a desplegar el 2025? ¿És possible que hi hagi una majoria de republicans que estiguin disposats a donar el seu sí a Illa després d’una dècada de procés? ¿Subscriuen les bases que és moment de "refer la confiança entre l’independentisme i el federalisme d’esquerres" com diu el preacord fet públic?

La incertesa és alta perquè hi ha 8.700 afiliats cridats a pronunciar-se en la consulta telemàtica d’avui i que estan sotmesos a una olla de pressió endògena –a causa de la crisi interna del partit que va esclatar després de la clatellada electoral dels últims comicis– i exògena tant de Junts com de sectors independentistes com l’ANC. En les assemblees celebrades des de dilluns per debatre sobre l’acord amb el PSC ha aflorat una divisió que no permet dilucidar cap a quin costat es decantarà la balança.

La pressió de Junts

En les últimes hores hi ha hagut una bateria de pronunciaments públics de dirigents a favor de la investidura, tant de l’òrbita de Rovira, principal rostre defensor del sí, com d’Oriol Junqueras, malgrat que l’exlíder del partit ha optat per no mullar-se públicament i explícitament per mantenir intactes les seves aspiracions de tornar a agafar les regnes del partit. Gairebé tota la direcció i membres del Govern han advocat pel vot a favor d’un preacord que reivindiquen com a "històric" i que insisteixen que té garanties fins i tot amb un "pla b" si no hi ha prou majoria al Congrés. Però els que tenen aspiracions de cara al congrés del 30 de novembre guarden un calculat silenci perquè no volen abrasar-se i reserven les seves cartes per si la militància dona un revés al preacord defensat per la direcció.

Fora d’ERC hi ha també la promesa de Puigdemont de tornar a Catalunya si hi ha investidura assumint el risc de ser detingut i que podria agitar de nou les aigües dins de l’independentisme. La crítica de Junts al contingut del preacord firmat ha sigut furibunda i l’ANC anuncia mobilitzacions i exhibeix contundència per mirar d’arrossegar els republicans cap al no a Illa.

Els socialistes confien que els ponts teixits tant amb Rovira com amb Junqueras es mantinguin ferms contra tots aquests esculls i s’imposin als dubtes i recels de la militància. Però ningú dona res per segur i l’equip d’Illa diu estar preparat per a qualsevol escenari, malgrat que mantenen l’optimisme que tot acabi arribant a bon port i que hi hagi un ple d’investidura la setmana que ve que sobrevisqui a les turbulències que el retorn de Puigdemont pugui provocar.

Del que estan convençuts els negociadors del PSC és d’haver fet tot el possible i de no haver comès cap ficada de pota imposant-se un silenci sepulcral. Defensen haver arribat a una entesa "ambiciosa" per la qual han sortit de la seva zona de confort tant en matèria de finançament com en el debat sobre el conflicte polític. O amb el compromís de crear una conselleria per promoure el català i posar fre al Hard Rock. El mateix consideren que han fet amb el paquet de mesures en habitatge i educació pactat amb els Comuns, el suport dels quals està assegurat.

Notícies relacionades

Saiz: "És necessària la política del retrobament"

Illa: "Quan Catalunya i Navarra lideren, Espanya avança i Europa s’enforteix"

Però hi ha alguns imponderables que s’escapen ja del control d’Illa per més que tant el PSOE com Pedro Sánchez hagin mirat de contribuir a generar confiança donant compliment a compromisos pendents en traspassos i inversions pactades i la seva particular versió del recolzaré de Zapatero, però ara amb el concert econòmic solidari que presumeix haver aconseguit ERC i que rep crítiques tant dins com fora de l’independentisme.

Els socialistes no són els de llavors, ni a Catalunya ni a Madrid. Tampoc els republicans després de deixar enrere la cresta de l’onada del procés i a qui els espera una travessia pel desert a l’oposició, ja sigui ara després d’una investidura d’Illa o després d’una repetició electoral que temen més els dirigents que la militància, i davant la qual ni tan sols està clar qui es posaria al capdavant com a candidat.