Els grups de centre de l’Eurocambra, obligats a buscar noves aliances

L’aritmètica parlamentària encara és incerta i passaran setmanes abans que l’escenari polític del nou Parlament Europeu quedi tancat. Però les últimes eleccions europees deixen algunes conclusions evidents: la coalició tradicional de populars, socialdemòcrates i liberals resisteix amb poc més de 400 escons i podrà reeditar el seu pacte; l’onada dels partits d’extrema dreta creix i amenaça d’erosionar encara més un bloc de centre que o amplia els seus tentacles a altres grups o tindrà problemes per construir majories proeuropees, sobretot en un panorama polític més tens en el qual hi ha tres figures que en surten reforçades: la italiana Giorgia Meloni, la francesa Marine Le Pen i la candidata a presidir la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

¿Com queda el resultat?.

El resultat provisional, actualitzat ahir, situa al capdavant el PPE (186) al davant dels socialdemòcrates S&D (134), liberals de Renovar Europa (79), Conservadors i Reformistes Europeus (73), l’extrema dreta d’Identitat i Democràcia (58), Verds (53) i Esquerra Europea (36). Al marge queden, segons l’última dada provisional, 101 escons assignats (per ara) als No Inscrits (46) i a Altres en què figuren les noves formacions que irrompen a la Cambra (55), inclosa l’espanyola S’ha Acabat la Festa. Les xifres definitives podrien ballar lleugerament, ja que es basen en resultats provisionals i en sondejos preelectorals a Irlanda, que acabarà de comptar avui a la nit.

¿Com es reconfiguraran els grups?.

Els partits s’uneixen en grups polítics per afinitat. Per formar grup cal un mínim de 23 eurodiputats procedents de set estats membres i actualment n’hi ha set. Ahir van començar els contactes per reconfigurar-se. El més lògic és que populars, socialdemòcrates, liberals i verds continuïn, amb més o menys membres. La incògnita és si ECR, liderat per Meloni, i ID, per Le Pen, es fusionaran en un sol grup ultraconservador i d’extrema dreta, si continuen per separat o si sorgeix un tercer partit de dreta radical. Diverses fonts diplomàtiques veuen poc probable ni una gran aliança ni la creació d’un tercer grup, tot i que en cas d’unir-se podrien sumar almenys 131 escons i rivalitzar amb els socialdemòcrates.

¿Quin paper tenen Orbán i l’AfD alemanya?.

Entre els no inscrits hi figura actualment el partit d’ultradreta alemany Alternativa per Alemanya (AfD), que va aconseguir 15 escons, o el Fidesz del primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, que en va obtenir 10. El primer va ser expulsat d’ID per les declaracions pronazis del seu líder, Maximilian Krah, que no recollirà la seva acta d’eurodiputat, fet que obre la porta que la formació torni a ID i augmenti el pes d’aquest grup. En el cas del Fidesz hongarès, va abandonar el PPE per evitar ser-ne expulsat i desitja incorporar-se a la família d’ECR. Un moviment que permetria als ultraconservadors convertir-se en la tercera força i fins i tot somiar acostar-se als socialdemòcrates si incorporen altres membres.

¿Quins terminis i importància té estar en un grup?.

La creació d’un grup és possible en qualsevol moment de la legislatura. No hi ha termini límit, però si un vol tenir veu a la mesa i en l’organització del nou Parlament Europeu ha de comunicar-ho abans de la constitució del ple el 16 de juliol a Estrasburg (França). Segons el calendari de l’Eurocambra, la intenció dels grups és fer-ho entre el 18 de juny (PPE) i el 3 de juliol (ID). Entremig ho farien la resta de grups. Com més gran sigui el grup més pes i poder tindrà en les comissions, en termes de nombre d’alts càrrecs i minuts en els debats parlamentaris.

¿Com influeix la composició de la Cambra en l’elecció del president?.

Les eleccions europees no només determinen els eurodiputats que s’asseuran al Parlament Europeu, també llancen la negociació sobre el repartiment d’alts càrrecs de la pròxima cúpula europea en un procés que ha de tenir en compte un equilibri geogràfic, polític i de gènere. La primera peça del puzle és la presidència de la Comissió Europea. La candidata favorita continua sent l’alemanya Ursula von der Leyen, cap de llista dels populars i que arriba enfortida pel resultat de diumenge passat. La decisió ara mateix està en mans dels líders europeus que celebraran un sopar informal el 17 de juny per obrir el debat. Les decisions podrien arribar o el 27 o 28 de juny, en què celebraran el tradicional Consell Europeu.

Notícies relacionades

La sentència ‘mutant’ del procés

Puigdemont reapareix a les portes del principi d’acord ERC-PSC

¿Quins suports necessita Von der Leyen?.

Si vol renovar (sempre que sigui ratificada pels líders europeus) haurà d’obtenir almenys 361 dels 720 escons del Parlament Europeu. Una xifra possible atesos els 400 escons aconseguits per la coalició tradicional.