PlebiscIlla

Somnia Alberto Núñez Feijoo cada nit amb Pedro Sánchez? O té pesadIllas? I si s’equivoca de plebiscit? Potser el problema no el té tant amb Sánchez com amb Illa, Salvador Illa.

Notícies relacionades

El Govern té un pla b amb reserves de gasoil per si hi ha una altra apagada

Només quatre empreses s’han interessat pels crèdits del Govern

Trontolla la socialdemocràcia a tota Europa, tret d’Espanya, és a dir: Catalunya. El PSC va a totes les eleccions com el Madrid a la Champions. Va guanyar les catalanes el 2021, municipals i generals el 2023, altre cop catalanes el 2024 i a les europees s’ha disparat nou punts, i ha posat dos dígits de distància amb tots els seus competidors. Tot sense ni agafar aire i sense excuses: l’amnistia ja se sabia abans d’anar a votar, els casos Koldo i Begoña ja se sabien abans d’anar a votar. Fins i tot que Carles Puigdemont no torna (com a president, si més no) se sabia abans d’anar a votar. Aquest dilluns quan constitueixin el Parlament, els que han d’entomar el senglar del vot dels absents decidiran si val la pena arriscar-se a necessitar ració doble d’amnistia per a parar una "mesa antirrepresiva" que als seus caps els sonarà a glòria. Però al Tribunal Constitucional no i a les urnes tampoc. El votant independentista n’està fart i també es pot quedar a casa si tant entre tots el maregen.

Junts s’ensorra a les europees, ERC també, però ho dissimula millor gràcies a les seves aliances (algunes taules de diàleg funcionen), ras i curt es consolida el canvi de cicle i de majories. El món d’ahir ja no hi és. Adeu, Ciutadans. Hola, Alvise. Un Vox tècnicament impossible a Catalunya, o això deien, aguanta tots els cordons sanitaris i tots els intents del PP de bloquejar-li la pubertat. Dolors Montserrat i Montserrat triplica resultats a casa seva, i això és un gran què, per molt que vinguessin de molt avall. Però és que el seu hàndicap no era tant això, com que a la setena de Génova segueixin més obsedits amb Sánchez i Puigdemont que no pas amb qui de debò els trenca la girada: Illa. Potser d’ell depèn tot. I quan dic tot, vull dir tot. Sense imaginació, no hi ha poder.