El vent que recorre Europa

No obstant, aquest auge dels partits antieuropeus, o com a mínim euroescèptics, contrasta curiosament a tots els països amb una creixent adhesió ciutadana a les institucions europees. El conservador Le Figaro ha publicat els principals resultats d’una enquesta de Fondapol (fundació de centredreta) a 23.800 persones als 27 països de la UE i a la Gran Bretanya, que són molt reveladors.

Una mitjana del 57% dels europeus tenen confiança en la UE mentre que només un 44% la tenen en els seus respectius governs nacionals. La intensitat varia, però l’orientació és inequívoca. A Alemanya, el 62% confia en la UE mentre que els que ho fan en el govern de Berlín es queden en el 53%. A França són el 48% i el 39%. A Itàlia, el 56% i el 44%. I a Espanya el 65% i el 42%. Aclaparador.

¿Per què la confiança en la UE és més gran que en els estats nacionals? Segons Dominique Reynié, director de Fundapol, perquè la guerra d’Ucraïna i les crisis repetides (pandèmia, econòmica del 2008, canvi climàtic) han fet que els europeus arribin a la conclusió que els vells estats no els protegeixen prou davant el complicat món actual, on l’imperialisme rus fa témer fins i tot una guerra més generalitzada. D’aquí ve la conversió a la sobirania europea. Segons Reynié, "no hi ha sobirania sense potència... La sobirania és una paraula buida si no va unida a una potència real, a la capacitat de ser respectat i temut... Per comptar en la globalització cal tenir una potència pública europea".

Un incís. Potser aquesta idea explicaria també la pèrdua d’impuls del sobiranisme català. Des del 2017 s’ha vist que la seva potència és escassa, gairebé només gestual, i per tant no sembla útil.

Així, l’ambicionada Més Europa no estaria en perill i la prova podria ser que partits abans antieuropeus com el de Meloni, i fins i tot en menys intensitat el de Marine Le Pen, van reduint el seu euroescepticisme a mesura que tenen més vots i volen més poder. Si no assumeixen un cert europeisme (més gran quan més a prop estan de governar) arrisquen perdre confiança ciutadana. L’exemple més clar és el de Meloni a Itàlia.

Aquest europeisme, no el del federalisme tradicional, sinó el basat en la falta de força davant no només els Estats Units (fins a Trump, acceptat), sinó davant la Xina i, més encara, davant la Rússia de Putin, és el que fa que el 77% dels europeus, i fins al 68% dels britànics, creguin que el Brexit va ser un greu error. I això fa obsoleta la vella recepta de sortir de l’euro.

Llavors, ¿per què pugen ara els partits populistes? L’enquesta no ho diu. ¿És només un vot de pura protesta contra els governs nacionals, sabent que els governs no cauran? Potser això explica en part el vot a França al Reagrupament Nacional que no es va donar a les presidencials del 2022, quan Macron va vèncer Marine Le Pen.

Notícies relacionades

La sentència ‘mutant’ del procés

Puigdemont reapareix a les portes del principi d’acord ERC-PSC

Però l’enquesta suggereix altres causes que la dreta i l’esquerra que vulguin governar (no és el cas dels Podem) farien malament de no estudiar, que és una altra cosa per assumir. Segons Fundapol els ciutadans desitgen, abans que res, protecció. Per això aposten més per la UE que pels vells estats. I el 86% dels europeus creuen que les fronteres exteriors de la UE no estan ben protegides.

¿Davant Rússia? ¿Davant la immigració? Caldria aprofundir, però hi ha una dada que –agradi o no– obliga a reflexionar. El 86% dels europeus creuen que les fronteres comunes han d’estar més protegides. Amb poques diferències polítiques. Ho creu el 92% dels que es qualifiquen de dretes (contra el 8%), però també el 80% dels d’esquerres (contra el 20%). ¡Al racó de pensar.