L’èxit d’Illa i l’eufòria de Sánchez

La victòria del PSC i la pèrdua de la majoria de l’independentisme eren les dues premisses imprescindibles per obrir una nova etapa a Catalunya. Però no n’hi ha prou. El "girar full" esgrimit per Salvador Illa no depèn tan sols de la correlació de forces al Parlament, sinó també de la predisposició política dels dirigents dels dos blocs a fer-lo possible. Les primeres reaccions no ofereixen cap senyal que permeti pensar que els perdedors electorals acceptaran la transversalitat política com a fórmula per tirar endavant, i encara menys que abraçaran la política de reconciliació que Pedro Sánchez dona per guanyadora.

La política del perdó de Sánchez se sustenta en una interpretació voluntariosa dels seus acords amb els beneficiaris. Els perdonats, per seguir la seva terminologia, han aclarit tot dubte. Junts i ERC han explicitat que la seva contraprestació a la llei de l’amnistia es limita a investir Sánchez i en cap cas a assumir la ruptura dels blocs per facilitar un gir de pàgina que ells veuen innecessari i contraproduent per als seus interessos.

Notícies relacionades

Només quatre empreses s’han interessat pels crèdits del Govern

PSOE i Junts van abordar dilluns a Suïssa el català i la llei d’amnistia

L’eufòria exhibida per Sánchez sembla, per tant, exagerada, o com a mínim precipitada, tant com les anàlisis que canten les exèquies de l’independentisme. El que és indiscutible és que Illa ha obtingut uns resultats excel·lents i que el seu propòsit de materialitzar-los resultarà complex i incert. La més raonable de les expectatives del PSC, la d’obtenir d’ERC la cooperació dispensada a Pere Aragonès, es va frustrar quan els republicans van anunciar que s’esborraven de tota equació, en espacial la del tripartit d’esquerres.

Per al PSC suposaria un èxit governar en solitari (o amb els pocs diputats de Comuns Sumar), no obstant, no hi ha indici de transversalitat en la fórmula, tot i que sí de normalitat democràtica. En cas de no canviar d’opinió els republicans, l’horitzó de la ruptura dels blocs s’esvaeix i la reconciliació s’allunya; esperar que sigui Junts qui la impulsi és molt especular.