Illa: "És factible governar en minoria"

A preguntes de la cap de Política d’aquest diari, Júlia Regué, es va mostrar convençut que és "factible governar en minoria" jugant a la geometria variable. "Parlaré amb tothom", va anticipar, precisant que no arribarà a cap acord ni amb l’extrema dreta de Vox ni amb la independentista d’Aliança Catalana. I va advertir de la "deriva perillosa" a què aquesta pot arrossegar Catalunya si és decisiva en una hipotètica investidura de Carles Puigdemont. Per això, el cap de llista socialista va demanar als seus rivals que es comprometin a no pactar amb el partit de Sílvia Orriols.

El candidat del PSC va ser sever amb els contrincants polítics amb què prioritàriament buscarà pactar després de les eleccions. A l’aspirant dels Comuns, Jéssica Albiach, li va retreure que "el PSC no ha votat mai un pressupost de Junts", mentre que la seva formació sí que ho va fer amb els de Quim Torra. "Lliçons de progressisme, ni una", va etzibar. I amb referència al president Pere Aragonès, li va recordar que el PSC "no ha governat mai amb Junts ni amb CiU", mentre que sí que ho ha fet Esquerra.

Illa va tornar a burxar en el que considera 10 anys "perduts" de governs independentistes, part d’aquests amb Puigdemont com a president de la Generalitat. El candidat de Junts, va reconèixer el dirigent socialista, li genera "desconfiança". "¿Va ser president durant un temps, però què va fer?", va deixar caure. També va advertir a l’expresident que s’"equivocarà" si condiciona els pactes postelectorals a Catalunya a l’estabilitat de la legislatura espanyola: "¿Què està plantejant? ¿Que governin el PP i Vox?".

El dirigent socialista va replicar que Puigdemont assegurés en una entrevista a EL PERIÓDICO que el que "espanta" els empresaris no és el procés, sinó la burocràcia administrativa. Estirant aquest fil, el candidat del PSC va aprofitar per fer un anunci: promourà un "pla per a la recuperació i atracció" de seus socials que van marxar a partir de la convulsa tardor del 2017. "Ho farem sense amenaces, generant prosperitat", va assegurar, i va recordar que fins a 4.000 empreses van traslladar la seva seu social.

Programa electoral

Des del punt de vista programàtic i a preguntes de la redactora que cobreix la informació política del PSC, Sara González, Illa va ser clar amb algunes de les respostes i en d’altres va ser més ambigu. Quant a la gestió de la sequera, va defensar que "cada conca s’ha d’autoproveir" i va negar que estigui a favor de la interconnexió entre el riu Ebre i Barcelona. No es va mullar sobre si cal fixar restriccions específiques per al turisme, sinó que va defensar que siguin "per a tothom en situacions crítiques".

En matèria d’educació, Illa va focalitzar el seu discurs a escoltar els docents. Va esquivar defensar la recuperació de la sisena hora a l’escola pública durant la pròxima legislatura i situar-la com a factor de desigualtat respecte a la concertada. També va evitar ser taxatiu sobre si cal prohibir o no els mòbils a les escoles. Sí que va apostar per la universalització de l’educació 0-3 anys. Del català va dir que ha de continuar sent llengua vehicular, tot i que no en detriment del fet que també ho pugui ser el castellà o d’aprendre una tercera llengua: "És enriquidor".

Notícies relacionades

La política d’ara mateix

La resurrecció digital

El finançament serà una de les apostes estrella de la pròxima legislatura. Illa rebutja que hagi de ser singular, però sí que defensa que es desplegui el consorci tributari que recull l’Estatut. També es va mostrar contrari a apujar impostos, recordant que la pressió fiscal està per sota de la mitjana europea. "No crec que Catalunya sigui ni un infern fiscal ni un paradís fiscal, és un purgatori fiscal", va etzibar amb ironia en resposta a la patronal de Foment. En infraestructures sí que és clar: sí a l’ampliació de l’aeroport, sí a culminar el quart cinturó i sí al Hard Rock.

En matèria de vivenda i polítiques socials, es va mostrar partidari de limitar el preu dels lloguers, tot i que no va aclarir si prenent com a referència l’índex estatal o autonòmic. "S’haurà de pactar", va concloure. També va rebutjar una renda bàsica universal i sí que va avalar que la Generalitat assumeixi les competències en immigració, però tenint present l’ascendència europea.