Quan el talent no se’n va de Barcelona
Mercedes Balcells Camps /
Barcelona necessita referents per combatre la melancolia malaltissa, aquesta nostàlgia que diu que qualsevol temps passat va ser millor, que en petites dosis té bon gust però que en excés pot provocar paràlisi, decaïment i fins i tot malaltia. Identificar els casos d’èxit que desmenteixen la decadència de la ciutat, que és més mite que realitat, és responsabilitat de tothom, EL PERIÓDICO inclòs.
En aquesta direcció cal emmarcar exemples com el de Mercedes Balcells-Camps, amb qui Núria Navarro va conversar de manera magistral ahir diumenge. Balcells-Camps forma part d’una saga d’enginyers i arquitectes catalans, els Balcells-Buïgas, creadors de símbols de Barcelona que tothom abraça, com el monument a Colom, la Font Màgica i els bancs Transatlàntic i l’Atlàntic de la Diagonal. Però Mercedes (Barcelona, 1972) va triar un altre camí i es dedica a la investigació d’enginyeria biomèdica. Recrea òrgans i teixits del cos per diagnosticar abans les malalties i trobar-hi solucions.
Notícies relacionadesBalcells-Camps ha pogut distingir el so d’una cèl·lula amb càncer de mama, una activitat que ha realitzat entre els Estats Units i Espanya. Des de fa tres dècades és una de les poques dones investigadores principals del MIT, el temple tecnològic de Boston. A més, és professora de l’Institut Químic de Sarrià. Assegura que treballa indistintament amb els seus grups d’investigació, els de Boston i els de Barcelona. Ara comença a veure a prop tornar al cent per cent a la capital catalana per compartir aquí tot el que ha après als EUA.
Casos com el de Balcells-Camps, dignes de lloar, són el millor exemple de com la globalització i la mobilitat han elevat les oportunitats per al talent de Barcelona. Aquest talent pot anar-se’n fora i, alhora, mantenir una part de la seva carrera professional a la capital catalana, fins que arribi el moment del retorn complet, per a alegria de tots, excepte per als profetes de la decadència de Barcelona.
