Juan Roig avança Yolanda Díaz

Potser per això una mesura tan rellevant ha passat gairebé desapercebuda en el debat públic. És fàcil imaginar el ressò polític i mediàtic que hauria tingut si aquesta millora hagués sigut una decisió de Yolanda Díaz, la vicepresidenta per a qui la reducció de la jornada laboral de 40 a 37,5 hores per setmana és una conquesta social inajornable, tot i que la seva proposta continuï encallada al Congrés. La pregunta incòmoda és inevitable: ¿Importa més qui impulsa una millora o que aquesta existeixi? ¿És menys valuosa una setmana extra de descans si ve d’un empresari capitalista?

La decisió de Roig, tot i així, s’ha de posar en context. No totes les companyies poden fer el que fa Mercadona. La seva mida, el seu model de negoci i la seva rendibilitat en l’últim exercici no són comparables amb la resta del teixit empresarial espanyol, ni la seva política de gestió de personal és replicable al cent per cent. Reconèixer això no resta mèrit a la iniciativa; al contrari, permet valorar-la en la justa mesura. No es tracta d’una fórmula màgica ni d’un model universal, sinó d’un precedent poc habitual en l’empresa espanyola: millorar les condicions laborals per voluntat pròpia, sense imposició externa.

Notícies relacionades

Extremadura, canvi incomplet

La pulsió de la por

Amb aquesta mesura, Mercadona ofereix als seus empleats més eines per conquerir el seu temps. A més, evidencia una cosa que incomoda molts, inclosa la vicepresidenta i ministra de Treball: el lideratge empresarial també compta.

Tant de bo s’escampi l’exemple.