Illa, centre dels atacs en un debat marcat pel finançament i l’amnistia

La discussió va començar amb un bloc sobre gestió dels serveis públics i va seguir amb una disputa entre ERC, Junts i el PSC sobre qui pot liderar millor una negociació per a un nou model de finançament per a Catalunya o més autogovern. El següent assumpte, els pactes, va tornar a exhibir el triple duel electoral, però Illa, al qual les enquestes apunten com a guanyador de les eleccions, va concentrar els atacs per la carpeta del procés després d’haver-se mostrat obert a pactar amb Junts. "Jo em presentaré a la investidura", va defensar el socialista, preguntant a la resta si impedirien o facilitarien la seva presidència.

ERC i Junts, emplaçant-se a formar govern malgrat la ruptura del 2022, es van mostrar convençuts que aconseguiran arrencar al PSOE un referèndum a Catalunya, una cosa que també van donar per fet el PP, Cs i Vox, després de retreure’ls la llei d’amnistia.

Qui va obrir foc va ser l’únic intervinent que no és cap de llista, el número tres de la candidatura de Junts, Josep Rull, mirant de fer efecte entre els votants republicans. Rull va acusar l’actual Executiu de "desorientació" i d’estar "perdent credibilitat". "Falten recursos, però també lideratge", va etzibar el també exconseller en al·lusió a Aragonès. El republicà li va respondre recordant el passat convergent de la seva formació i fent al·lusió a les "retallades" i la "corrupció". Rull l’hi va tornar assegurant que les polítiques d’austeritat van ser culpa de la situació que va deixar el tripartit.

Però també Illa va criticar la gestió d’Aragonès per falta d’iniciativa, mentre que la candidata dels Comuns, Jéssica Albiach, va assegurar que la seva presidència ha sigut una "decepció". El republicà, per la seva banda, no va desaprofitar l’oportunitat per recriminar a Albiach que no recolzés els pressupostos, que assegura que haurien millorat l’estat de tots aquests serveis públics. Així mateix, buscant pescar vots al sac del PSC, Alejandro Fernández (PP) i Carlos Carrizosa (Ciutadans) van acusar Illa de ser "còmplice" d’aquesta situació. Vox va centrar les seves intervencions en la "inseguretat", debat en el qual també van entrar Illa, Fernández i Carrizosa.

Els "interessos de la Moncloa"

En l’apartat del finançament, Aragonès va treure pit de la seva proposta de finançament singular i, mirant d’erosionar el PSC, va assegurar que Illa no podrà defensar-lo perquè respon als "interessos de la Moncloa". En la mateixa intervenció, també va disparar contra Junts, a qui va acusar de voler rebaixar només els tributs als "rics", amb referència a l’impost de successions i de patrimoni. I els va criticar els canvis d’estratègia al Congrés dels Diputats. "Avui parlen de negociació, abans de confrontació. Tant saltar d’un costat a l’altre, al final acabaran ensopegant", va concloure.

Notícies relacionades

L’estat de negació del PP

Estrasburg rebutja la demanda de Mas contra la seva condemna pel 9N

Illa, per la seva banda, va prometre "prendre decisions" en aquesta matèria, així com ampliar l’aeroport del Prat o la prolongació de la B-40. En aquest punt, Laia Estrada, de la CUP, el va acusar de "negacionisme climàtic" i Albiach va demanar apostar per "més trens" i va retreure als socialistes, malgrat compartir Govern, que no apostin per això des del Ministeri de Transports. Junts també va voler atacar el PSC en aquest bloc, retraient-li que acceptin el concert econòmic al País Basc i no a Catalunya i va retreure a Illa que mentre va ser ministre, el Govern no executés tot el pressupost previst a la comunitat.

Tot això el mateix dia que el dirigent socialista va assegurar en una entrevista estar disposat a parlar amb Puigdemont per intentar formar Govern, declaracions que li van recriminar des d’espais molt diferents. Els Comuns perquè els consideren de dretes i el PP i Cs per independentistes. També Albiach va retreure a Junts que presumeixin de suports com el dels expresidents Jordi Pujol o Artur Mas, mentre que el PP va acusar aquest mateix espai de mantenir relacions amb Vladímir Putin.