Aragonès obté a Irlanda del Nord suports per al referèndum

La sempre difícil recerca de l’independentisme de suports internacionals al procés va tenir ahir un brot verd a Belfast, Irlanda del Nord (Regne Unit). El president de la Generalitat, Pere Aragonès (ERC), es va reunir amb la ministra principal de la regió nord-irlandesa, Michelle O’Neill (Sinn Féin), i tots dos es van expressar un suport mutu a les posicions que sostenen en els seus respectius conflictes polítics. Aragonès va defensar un referèndum de reunificació per a Irlanda, avui partida en dues, mentre que O’Neill va fer el mateix avalant que Catalunya pugui celebrar un referèndum pactat sobre el seu futur polític.

La trobada es va celebrar a Stormont, el Parlament regional ubicat dalt d’un turó als afores de la ciutat. Després de reunir-se, van celebrar una compareixença conjunta. Prop dels dos protagonistes, un gran retrat de Martin McGuinness –republicà i catòlic– i un altre d’Ian Paisley –unionista i protestant–, que en el seu dia van representar posicions oposades i bel·ligerants en el conflicte nord-irlandès, però que no van impedir que fa 26 anys es posés fi a la violència amb els Acords de Divendres Sant. Aquests acords de pau es van votar en referèndum i van deixar oberta la possibilitat que, més endavant, se celebri una altra votació sobre la reunificació de l’illa. Aquest segon referèndum no té data, ni el vistiplau del Regne Unit, però el Sinn Féin confia a poder pressionar fins a aconseguir-ho.

Lideratge del Sinn Féin

El Sinn Féin, que va ser el braç polític de l’IRA i que en el seu dia va liderar el carismàtic Gerry Adams, presideix actualment el Govern d’Irlanda del Nord i, segons els sondejos, podria liderar també la part sud de l’illa, Irlanda, després de les eleccions generals del 2025. Si aconsegueix el comandament dels dos governs, és quan iniciarà l’assalt final per aconseguir la votació per a la reunificació.

Notícies relacionades

Un finançament que no convenç

Aliança Catalana, el sobiranisme d’ultradreta

O’Neill va defensar que "la gent de Catalunya té dret a decidir el seu futur constitucional" i va donar dues recomanacions per aconseguir-ho: "diàleg" i voluntat d’"inclusió" entre les parts en conflicte. "El diàleg és crucial", va recalcar des de l’entrada del complex parlamentari. A més, va destacar que els nord-irlandesos són "afortunats" perquè ja tenen la base per celebrar aquest referèndum, els Acords de Divendres Sant.

Precisament, a aquests acords és al que s’agafa Aragonès per defensar que el referèndum a Catalunya també és possible. És a dir, tot i que no són dos casos iguals perquè a Catalunya no hi va haver la violència que sí que va esclatar a Irlanda del Nord, el president considera que els Acords de Divendres Sant són la demostració que dues parts enverinades poden acabar obrint la porta a un referèndum pactat en el futur. "Es va arribar a un acord entre posicions molt diferents perquè, si es donen determinades condicions, es pot arribar a fer un referèndum. Si ha sigut possible a Irlanda ha de ser possible a Catalunya", va proclamar. Això és el que ell reclama al Govern espanyol des de fa anys i el que va portar-lo a proposar el seu particular Acord de Claredat per trobar una sortida al conflicte.