Ara sí que han guanyat tots

Els mundials d’escacs es juguen en diverses partides, el guanyador s’emporta un punt i, en cas que cap dels contendents posi en perill el seu l’adversari, es firmen taules i es reparteixen mig punt a cada un. Això és el que ha passat en les eleccions basques. Ara queden dues partides per jugar, la primera, el 12 de maig a Catalunya, i l’última, el 9 de juny a Europa.

El tòpic que en la nit electoral tots els partits, sigui quin sigui el resultat, es declaren guanyadors, en aquesta ocasió, és cert. El PNB va guanyar les eleccions i va arrasar en les enquestes. Bildu va pujar a base de menjar-se Podem. El PSE i el PP guanyen diputats, i Vox i Sumar aconsegueixen un escó. Tothom content.

El que té més motius per a la celebració és Pedro Sánchez. Per al president del Govern, la victòria de Bildu hauria sigut incòmoda, el retrocés del PNB el fa més decisiu al País Basc i, el que és més important, no altera l’estatus dels seus pactes a Madrid. La nit electoral li va donar a Sánchez una altra gran notícia: el PNB no el podrà trair a Madrid perquè els seus diputats i els del PP són insuficients per mantenir els jeltzales a Ajuria Enea.

El PP salva els mobles a l’haver guanyat un diputat, però per als de Feijóo la nit és agredolça perquè Vox es manté en el parlament de Vitòria i no han aconseguit el seu objectiu de poder condicionar el govern PNB-PSE.

Notícies relacionades

Junts es vol "aprofitar" de la debilitat del PSOE

Sánchez en el seu laberint

El nacionalisme creix de 52 a 54 escons; el PNB pot continuar afirmant que és la força més votada en totes les eleccions autonòmiques des de 1980, però la seva hegemonia s’esquerda per l’impuls de Bildu, reforçat pel cabal de vots procedent de Podem, que ha perdut tots els diputats.

Els partits nacionalistes sumen 700.000 vots davant els 300.000 del PSE, PP, Vox i Sumar. Si tots els que han votat Pradales i Otxandiano fossin independentistes, faria anys que el País Basc està separat d’Espanya, però aquestes eleccions s’han lliurat en el camp de batalla de la vida quotidiana i no en el de la identitat.