Sánchez, Feijóo i els pactes impossibles

Les esperances de pacte es van obrir pas amb timidesa el 22 de desembre passat. Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo es van reunir aquell dia al Congrés dels Diputats i van sortir amb un acord i amb un mètode per arribar a un altre: la reforma de l’article 49 de la Constitució per eliminar el terme "disminuïts" i la mediació, a proposta del PP, de la Comissió Europea en la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

Més enllà del canvi a la Carta Magna, que es va portar a terme poc després i era un compromís de la legislatura anterior, allò va ser un miratge. Amb tots els ponts entre el president del Govern i el líder de l’oposició trencats, el diàleg de sords s’estén a altres qüestions capitals.

Per a Sánchez, tot es deu que el seu principal adversari continua sense acceptar el resultat de les eleccions generals del 23 de juliol passat, després que gairebé totes les enquestes donessin majoria absoluta a la suma del PP i Vox. Per a Feijóo, en canvi, el que curtcircuita qualsevol entesa són els pactes de Sánchez amb les forces independentistes. Aquests dos arguments són brandits per invalidar qualsevol altra acció del Govern de coalició.

Hi ha quatre dossiers que posen en relleu la incomunicació entre Sánchez i Feijóo. Per exemple, en el debat de dimecres passat, Feijóo es va queixar que en l’actual context d’incertesa, amb les guerres a Ucraïna i Gaza, Sánchez no abandona "la frivolitat" ni fa "el mínim exigible". "Podia informar dels moviments en política exterior del país, com han fet tots els presidents del Govern d’Espanya, tret de vostè", li va etzibar. "Pretén que me n’assabenti pels diaris. No consulta amb l’oposició ni amb el Congrés ni amb ningú", va continuar sobre la falta de comunicació del cap de l’Executiu. El líder del PP té un argument de pes: el març de 2022, Sánchez va fer un gir històric en la posició d’Espanya davant el Sàhara Occidental i va recolzar el pla autonomista del Marroc sobre aquest territori després que ho fessin els EUA (el primer), França i Alemanya.

El Govern va fer aquest pas pocs dies després que Rússia iniciés la guerra a Ucraïna (24 de febrer del 2022), un conflicte en el qual, a grans trets, PSOE i PP coincideixen en el fons però que els dos principals dirigents tampoc han abordat de manera bilateral com una decisió de país, malgrat el clar impacte econòmic que aquest conflicte ha tingut en la inflació aquests 26 mesos.

Renovació del CGPJ

El segon gran pacte impossible gira entorn de la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Els intents per part del comissari de Justícia, Didier Reynders, de desbloquejar l’organisme, els membres del qual fa més de cinc anys que estan amb el mandat caducat davant la negativa dels populars a alterar l’actual majoria conservadora, estan sent estèrils. A la Moncloa ja veuen "molt difícil", fins i tot "impossible", arribar aquí a una entesa.

Els conservadors exigeixen al PSOE aprovar en paral·lel als noms dels jutges una nova llei orgànica perquè, ja el CGPJ vinent, sigui elegit amb més intervenció del món de la judicatura i menys dels partits polítics, una cosa que Sánchez no considera oportuna i rebutja que el PP utilitzi com a mesura de pressió.

La manera com acabi el tema del CGPJ pot tenir un impacte en altres carpetes que Feijóo i Sánchez han d’abordar. L’11 de juny acaba el mandat de l’actual governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos.

RTVE i el finançament

Notícies relacionades

Cinc (insòlits) dies d’abril

Sánchez, nu davant el mirall

El desafecte també s’està veient aquests dies amb l’embolic de Ràdio Televisió Espanyola (RTVE), que ha estrenat presidenta interina, Concepción Cascajosa. Els populars es mostren molt crítics amb els informatius públics quan estan a l’oposició, sembrant dubtes sobre la imparcialitat dels seus treballadors. Aquesta situació fa que el PSOE ja ni intenti l’entesa entre els dos: cinc dels vuit membres del Consell de la Corporació tenen els seus mandats caducats i hi ha una altra plaça que està sense cobrir. Es dona per fet que continuaran així en els pròxims mesos tret que alguna resolució judicial de les que hi ha pendents obligui a accelerar el procés.

L’última contesa està relacionades amb el model de finançament autonòmic, que està caducat des del 2014. El sistema de repartiment dels recursos econòmics i la necessària redistribució entre les comunitats autònomes més riques i més pobres no s’ha actualitzat des del que va aprovar Zapatero el 2009. Feijóo i Sánchez van abordar aquest assumpte com una prioritat en la reunió del 22 de desembre passat, tot i que sense cap èxit. Arribar a un acord sempre és una cosa difícil. Les aliances entre els territoris responen a les necessitats de cada un més que a les sigles del seu partit.