ERC altera el guió de la campanya i passa a l’atac contra Puigdemont

La mateixa setmana que Foment del Treball ha proposat el seu paquet de mesures perquè Catalunya deixi de ser "un infern fiscal", i davant l’atenta mirada del seu president, Josep Sánchez Llibre, que era present en la conferència, el candidat del PP va recollir el guant i va proposar eliminar l’impost de successions, ampliar els límits exempts del de patrimoni –fins als 700.000 euros per anar suprimint-lo gradualment– i deflactar l’IRPF. També va demanar suprimir el cànon d’aigua, l’impost de les begudes ensucrades i el del Co2.

Més enllà de l’economia, Fernández va detallar la seva recepta en cas d’arribar a la presidència. Sobre educació, aposta per "recuperar l’autoritat del mestre", crear una "selectivitat comuna" per a totes les comunitats, que les classes siguin "trilingües" i que hi hagi "exigència avaluadora". També va prometre acabar amb les okupacions i amb el "rastaflautisme contemplatiu", i "revertir la tendència de convertir les presons en balnearis".

En relació amb la sequera. Fenández aposta per un Pla Nacional de l’Aigua i es mostra obert a la interconnexió de la xarxa de Barcelona amb l’Ebre en casos de necessitat i sempre que es compensi també amb inversions al Delta. "Amb els aiatol·làs del medi ambient que ens governen, ni aigua ni delta de l’Ebre", assegura.

ERC va començar la precampanya electoral centrant les seves crítiques contra el PSC i Salvador Illa i deixant en un segon pla Junts i Carles Puigdemont. La idea era confrontar principalment amb els socialistes i mantenir cert fair play amb la resta de candidatures independentistes. No obstant, la irrupció de Puigdemont en la contesa i les seves primeres facècies contra ERC han fet evolucionar el guió inicial del partit d’Oriol Junqueras. Els republicans, sense deixar de tenir els socialistes a la diana, han passat a l’atac contra el candidat de Junts. És fruit, al·leguen, d’anys d’embafament pel tracte que consideren que els dispensa l’expresident.

Des de fa uns dies, el to d’ERC sobre Puigdemont s’han endurit. Per exemple, dimecres passat, des d’Euskadi, la vicepresidenta del Govern i número dos de la candidatura republicana, Laura Vilagrà, es va pronunciar així contra el candidat de Junts: "El projecte de Puigdemont és Puigdemont. És un projecte personalista que no aporta a la campanya electoral cap proposta nova". La reacció de Vilagrà no va ser un sobreescalfament ni unes declaracions improvisades. La certificació va arribar dijous amb una intervenció de Pere Aragonès. El candidat d’ERC va formular diversos retrets a l’expresident, com que ara faci apel·lacions a la unitat independentista quan el seu partit, Junts, va abandonar el Govern el 2022 o va votar en contra dels últims dos pressupostos. "La unitat no ha de ser un objecte que s’utilitza a conveniència, es demostra amb fets", va criticar. Uns fets que, segons ERC, fa anys que no perceben.

Des de la direcció republicana confirmen l’evidència: hi ha malestar amb l’expresident i han decidit passar a l’atac. Una veu autoritzada del partit ho resumeix així: "Fa anys que la seva estratègia és anar contra ERC i ERC ha decidit que s’ha acabat callar. Assenyalarem cada mentida que digui". Són diversos els gestos de l’expresident que han fet que ERC canviés el guió, però el principal és la seva promesa, per tercera vegada, que si guanya les eleccions tornarà a Catalunya. La va fer en les catalanes del 2017 i en les europees del 2019 i no ho va complir. "Tercer engany per tercera vegada. No podem deixar que continuï mentint a Catalunya i hem decidit que s’ha acabat", assenyala la mateixa veu.

Greuges

Aquest no és l’únic motiu que ha fet que ERC canviés de xip. Es podria dir que és una acumulació del que consideren greuges continuats de Junts que ara, amb la intensitat de la campanya, s’han posat a flor de pell. Per exemple, Esquerra lamenta que Junts ataqui constantment la seva estratègia de diàleg amb el Govern espanyol, quan els indults i la reforma de la sedició pactats entre ERC i el PSOE han fet que Josep Rull –el número tres de la candidatura postconvergent– pugui ser candidat. El mateix Aragonès va criticar dijous que Junts considerés durant anys que el diàleg d’ERC era una "traïció" i que, quan l’ha practicat Puigdemont, l’ha venut com "una gran jugada estratègica".

Des que l’expresident de la Generalitat va decidir ser el candidat de Junts, les crítiques a ERC han sigut recurrents. En el seu acte de precampanya més gran fins ara, dissabte passat, va acusar Aragonès d’haver "malbaratat" la majoria independentista. També va rebutjar la proposta de l’actual president de celebrar un debat cara a cara a França. Aquest cap de setmana ERC celebrarà un míting a Barcelona, que també aspira a ser multitudinari. Allà es visualitzarà, expliquen des del partit, l’"orgull" de la formació per l’estratègia seguida peti qui peti.

Notícies relacionades

El TS mou fitxa contra Delgado

El repte de pujar nivell i baixar diferències

Un dels problemes a què s’ha hagut d’afrontar ERC des de fa alguns anys és el canvi en el comportament electoral dels catalans en funció de si s’està en període electoral o no. Quan no hi ha eleccions a la vista, les enquestes mostren una ERC musculada que sense gaires problemes apareix sempre per davant de Junts. En canvi, quan les eleccions s’acosten, la diferència disminueix i alguns sondejos situen els postconvergents per davant. Junts aconsegueix mobilitzar una part del seu electorat, mentre que ERC té més problemes per fer el mateix amb el seu.

El gran repte d’ERC en aquesta campanya és trobar la manera de mobilitzar els votants, aquells que en les generals del 2019 van arribar a donar-li un milió de vots. Per fer-ho, han començat la batalla intentant erigir-se com el partit de les "propostes". Han parlat de finançament, de referèndum i del futur de l’aeroport, tres de les carpetes polítiques que més debat polític generen. Ara, també han decidit passar a l’atac contra Puigdemont. Tot per trobar la tecla que els permeti un bon resultat el 12 de maig. I aquest resultat no passa tant per guanyar els comicis, que també, sinó per quedar per davant de Junts i de Puigdemont.