Comunitats històriques i política nacional
Un dels trets de la política espanyola és la interdependència de les arenes polítiques i no només perquè es tracta d’un sistema multinivell sinó per com aquest ha incidit en l’evolució dels partits estatals, així com per les mateixes característiques del nostre sistema de partits. Aquest s’articula entorn de dues fractures polítiques, l’esquerra-dreta i la territorial, de la qual es deriva una nombrosa presència de formacions d’àmbit no estatal. Aquesta presència i posició institucional en les seves respectives autonomies condiciona la governabilitat.
Les eleccions a Galícia van permetre consolidar el lideratge d’Alberto Núñez Feijóo, qüestionat des d’alguns sectors mediàtics i interns per no haver pogut formar govern després de les eleccions generals, malgrat els bons resultats obtinguts pel seu partit en aquests comicis i en les municipals i autonòmiques de maig del 2023. Però a diferència del que passarà amb les eleccions basques del 21 d’abril i les catalanes del 12 de maig, aquestes eleccions no afectaven el PSOE ni la continuïtat del Govern central.
El País Basc i Catalunya, malgrat les diferències en la seva història recent, tenen uns sistemes de partits amb característiques homologables. A cadascuna hi ha dos partits d’àmbit no estatal en què el seu pes s’ha anat equilibrant amb els anys. D’una situació inicial de clara hegemonia de les forces nacionalistes conservadores, el PNB al País Basc i CiU a Catalunya i una posició minoritzada de l’esquerra abertzale i d’ERC respectivament, s’ha passat a una situació de més equilibri i per tant de més competència entre elles, assumint de manera matisada que a Catalunya Junts ha recollit el testimoni de CiU. I es dona la circumstància que en l’actualitat totes aquestes forces que competeixen entre si són necessàries per garantir la governabilitat d’Espanya de manera simultània.
Notícies relacionadesEn el cas basc, segons les enquestes, el PSE tindrà a les seves mans la formació de govern i, previsiblement, si el PNB conserva la primera posició no perillarà el suport dels partits bascos a Pedro Sánchez. Només si Bildu guanyés aquest suport podria perillar. Més complicada en canvi és la situació a Catalunya, on hi ha una triple pugna entre socialistes, Junts i ERC per la primera posició. Les enquestes donen vencedor el PSC però no hi ha cap garantia que hi pugui governar. Si ho fes en solitari, una cosa difícil atesa l’aritmètica parlamentària, l’independentisme retiraria el seu suport a Sánchez i si ho fa en coalició amb un dels partits independentista el partit exclòs del poder faria el mateix.
El PSOE només pot aspirar a conservar el Govern d’Espanya si a Euskadi no hi ha canvi i si a Catalunya hi ha un Govern independentista, al marge de si el PSC guanya o no. O bé si es dilaten els temps amb una repetició electoral que permeti madurar unes possibilitats que s’intueixen remotes. Però, en qualsevol cas, sempre serà a expenses de la competició entre els partits d’àmbit no estatal en aquestes comunitats autònomes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
