‘Política Deluxe’

Si l’extraterrestre Gurb que es va inventar l’escriptor Eduardo Mendoza hagués aterrat a Espanya dilluns passat, hauria flipat. Segur que hauria anotat a la seva llibreta com el president de la Generalitat, Pere Aragonès, es va vantar que demà aniria al Senat a "trolejar" el PP i també que el president d’aquest partit, Alberto Núñez Feijóo, creu que estem vivint "la pitjor política de tota la democràcia". "I això inclou el PP, per descomptat", va afegir tot seguit en una entrevista. Un tret al peu sorprenent fins i tot per a un ésser d’un altre planeta.

Mentre a les pàgines d’Internacional s’alerta del risc d’un enfrontament regional per la massacre que Israel està perpetrant contra Gaza, a les de Política els protagonistes continuen creuant-se pulles per escàndols que afecten les parelles dels dirigents i es mostren de vegades més com a còmics divertits de barra de bar que com a autoritats. Tot s’hi val en un moment en què alguns mitjans, en comptes de concitar l’entesa i el respecte, abonen la crispació, la notícia falsa, les exageracions i l’insult. És Política Deluxe. El PSOE demana la dimissió de Díaz Ayuso, tot i que no està demostrat que ella sabés res dels suposats fraus fiscals comesos per la seva parella ni que l’hagi beneficiat directament en els seus negocis. El PP posa el crit al cel pel suport de Begoña Gómez, dona de Pedro Sánchez, a algunes empreses i les reunions que va mantenir amb Air Europa, tot i que no concreta quin delicte va cometre.

Dos anys del Feijóo madrileny

Feijóo ha celebrat aquesta setmana el seu segon aniversari com a president del PP. En aquesta secció ja vam destacar al desembre que el polític gallec ha acabat admetent que entén el seu antecessor, Pablo Casado, que molts, també ell, veien com un polític voluble i massa pendent de tornar a atraure el votant de Vox. En aquests 24 mesos, Feijóo ha fet moltes coses semblants: des de no vetar en els seus mítings el "Que te vote Txapote" fins a recuperar Cayetana Álvarez de Toledo com a portaveu adjunta al Congrés (cosa que Casasdo va criticar que fes) i recolzar, en línia amb la ultradreta, la derogació de la llei de memòria democràtica. Si Sánchez està aprofitant aquest tema, amb visita inclosa a la vall de Cuelgamuros, és perquè Vox, necessitat de focus davant les tres eleccions que venen (basques, catalanes i europees), l’ha posat sobre la taula i el PP l’ha acceptat.

Ni els consensos mínims

La polarització i la incomunicació entre el PSOE i el PP tenen el màxim exponent en la no renovació del Consell General del Poder Judicial, que els conservadors s’han negat a fer durant cinc anys. Feijóo va sol·licitar per Nadal a la Comissió Europea que mediés, i aquesta petició se li pot tornar en contra. Després de diverses reunions a tres bandes, el comissari de Justícia, Didier Reynders, va mostrar divendres el seu embafament i va dir que ja està gairebé tot tancat i només fa falta que socialistes i populars vulguin firmar l’acord. Res és gratuït: el pacte pot tenir un impacte en la manera com s’afronti la substitució del governador del Banc d’Espanya, el mandat de la qual acaba al juny, després del final de la triple convocatòria electoral.

Addicció a missatges incendiaris

Notícies relacionades

Cinc (insòlits) dies d’abril

Sánchez, nu davant el mirall

Alguns estrategs del PP admeten que l’augment de la temperatura del debat polític els resulta útil per danyar les expectatives electorals del PSOE, amb votants més permeables a castigar els escàndols de corrupció com el cas Koldo que els conservadors. No es preveu que la tensió baixi a partir de l’estiu: encara les basques, les catalanes i les europees castiguin Sánchez, no ha d’implicar l’avançament de les generals, una cosa que el PP començaria a exigir diàriament. Ara no ho fa perquè la Constitució impedeix que ell president les convoqui fins que no hagi passat un any des de l’última dissolució (29 de maig del 2023).

L’addicció als continguts polaritzats és una realitat, segons els neurocientífics, i s’ha disparat per les xarxes socials. Al llegir missatges incendiaris s’activen substàncies com la dopamina i les endorfines, com quan es consumeix cocaïna. Estaria bé que els polítics veiessin el risc que això suposa i hi posessin fre. Gurb no entendria aquesta autodestrucció del millor règim que els mateixos terrícoles diuen que han dissenyat.