Euskadi obre una campanya disputada i poc identitària

EH Bildu advoca per buscar «punts de trobada» amb un PNB que atia la por als ‘abertzales’

PNB i EH Bildu es disputen l’hegemonia en les eleccions basques més ajustades

Els indecisos inclinaran la balança a les urnes però el PSE podria tenir la clau per governar

Euskadi obre una campanya disputada i poc identitària

ELENA MARÍN

5
Es llegeix en minuts

La cursa arrenca amb el marcador igualat. Assumit ja entre tots els candidats que el nacionalisme en alguna de les seves formes guanyarà les eleccions del 21 d’abril al País Basc, els dos partits en disputa es volen diferenciar l’un de l’altre en un eix clàssic que confronta "estabilitat" amb "incertesa" i estancament amb ambició. L’independentisme del PNB i Bildu es dona per fet, tot i que també que aquesta és una batalla aparcada per a temps millors. Queda clar que s’han invertit els papers i que les eleccions basques es troben als antípodes de les catalanes, en què ERC ja ha plantejat una pregunta per a un hipotètic referèndum i Carles Puigdemont demana un Estat propi de forma immediata.

Mentre els dos partits independentistes es juguen el lideratge, el PSE pretén mantenir la seva posició de partit frontissa, ser decisiu i condicionar el pròxim govern com fa ara en coalició amb el PNB, i el PP, llançat a buscar els vots dels descontents amb els nacionalistes conservadors, intenta posar en un únic sac tots els socis de Pedro Sánchez (PNB, Bildu, Podem, Sumar i PSE) i presentar-se com a única alternativa a aquest model.

Euskadi obre una campanya disputada i poc identitària /

El PNB sap que l’acumulació d’anys al capdavant de les institucions basques li comença a passar factura, però raona que han sigut els seus governs els que han fet que el País Basc mantingui un adequat nivell de vida i estat del benestar. No obstant, les desigualtats comencen a augmentar, alguns serveis públics ranquegen, i Bildu s’ha sabut colar per aquest flanc, impulsat al seu torn perquè ETA ja no frena els seus suports.

El PNB va arrencar la campanya ahir a la nit a Vitòria, on també es van concentrar els actes inicials de Bildu, PP i Vox, cosa que dona idea de com d’important serà aquesta plaça. Els jeltzales clamen per treure’s de sobre Bildu i espolsar-se el partit que pot menjar-los el terreny que porten anys adobant. Tant el candidat, Imanol Pradales, com el president del partit, Andoni Ortuzar, insisteixen que en aquestes eleccions el que es juga és l’"experiència" que s’arroguen, i la seva capacitat de gestió, enfront de les "ocurrències" d’un partit que ja va governar la Diputació de Guipúscoa, on es gestiona la hisenda foral, i que l’oposició sempre va qualificar de desastre. Atiar la por a Bildu és part de la seva estratègia. L’altra, guanyar-se la confiança dels indecisos i esperonar els seus perquè no es quedin a casa, perquè intueixen que els de Bildu es mobilitzaran sens falta.

Fins a un 31% dels bascos, segons l’últim CIS, decidirà el seu vot l’última setmana de la campanya. A més, el 40% reconeix no ser fidel a unes sigles, sinó que vota segons les circumstàncies. A ells es dirigeixen els esforços dels jeltzales, perquè ningú se li escapi cap al PP o es quedi sense votar per desafecció cap a la seva gestió.

Però mentre uns mostren un rebuig dels independentistes progressistes i intenten competir-hi amb un programa ple d’iniciatives per millorar l’accés a l’habitatge, donar un tomb a la malalta sanitat basca o millorar la gestió de les ajudes socials, Bildu segueix amb el seu full de ruta amb una mà estesa.

Ahir, en la presentació del seu programa, el candidat, Pello Otxandiano, va recordar que la campanya és un moment de "competició i contrast d’idees", però també de trobar "punts de trobada". És una manera de mostrar que han deixat enrere la confrontació que els ha marcat durant anys, i ho fan amb el to pausat d’Otxandiano, evitant la bronca.

Pactes

Cap dels dos partits sembla que hagi d’obtenir una majoria suficient, així que necessitaran un soci amb qui pactar. Fa setmanes que Bildu mostra en públic la seva disposició a governar amb el PNB. Otxandiano assenyalava fa uns dies que Bildu vol construir una nació "sense donar l’esquena al PNB". Un missatge semblant al que ha sortit de boca d’Otegi aquests dies: l’objectiu és fer un front comú entre nacionalistes per presentar una proposta conjunta a Madrid. Però Otegi reconeixia ahir que no té dubtes que PSE i el PNB tornaran a pactar i Otxandiano es va presentar com l’única alternativa a aquesta coalició.

Diu Otegi que no els cal cridar cada dia que són independentistes perquè tothom sap que ho són. En el seu programa electoral queda clar que aposten per un "nou estatus polític", un debat que creuen que s’ha de donar en la pròxima legislatura, tot i que fugen de mencions a la independència o la convocatòria d’un referèndum, com sí que feien en un passat pròxim. El PNB es limita a incloure en el seu programa el que ja va acordar amb Pedro Sánchez en la seva investidura: que l’Estatut de Gernika es compleixi íntegre i donar pas a un de nou (una cosa que fa anys que dona voltes en comissions del parlament basc sense arribar a bon port), i el reconeixement de les relacions bilaterals entre el Govern basc i el nacional.

Notícies relacionades

Mentre el PNB es fa el sord amb les insinuacions d’acord que li llança Bildu, tot i que sense rebutjar-les, impulsa la idea de tornar a aliar-se amb el PSE per governar. Però en aquesta campanya, són els dos partits de l’actual coalició de govern els que públicament menys confiança mostren en l’altre.

Tenen a les mans reeditar aquesta coalició, però la incertesa sobre Bildu provoca la suspicàcia entre els socis. Pradales assegura que no es fia de Sánchez, i Eneko Andueza, el candidat socialista, apuntava ahir, abans de l’arrencada oficial de la campanya, que el "risc de comunió entre els nacionalistes existeix" i suggeria que pot ser un error plantejar la campanya com un "duel" entre els dos, perquè es podrien acabar unint. Així, es presenta com a "dic de contenció" de qualsevol aventura sobiranista.