¿Per què creixem més que Europa?

L’economia espanyola està sorprenent pels seus bons resultats en un context marcat per l’estancament europeu, els conflictes geopolítics i la incertesa política.

El mapa tradicional del creixement europeu s’ha invertit. Els països amb una expansió més forta són sobretot els del sud, especialment Espanya, Portugal i Grècia. Mentre que els països en dificultats són ara els nòrdics i centreeuropeus, amb Alemanya, Àustria i Finlàndia com a exponents. La forta dependència energètica de Rússia i la dependència comercial de la Xina no semblen haver sigut una estratègia encertada. Quan analitzem els factors que han impulsat el nostre creixement econòmic per sobre de la mitjana europea els últims anys, trobem llums i ombres. Entre les ombres s’inclouen la debilitat de la inversió, que no ha recuperat el nivell precrisi malgrat ser un dels països amb més assignació de fons Next Generation. Sabem que les economies amb un nivell d’inversió productiva més gran per ocupat són també aquelles que tenen índexs de productivitat més alts, i això al seu torn comporta més benestar.

Malgrat la debilitat de la inversió, la productivitat per hora treballada entre l’inici de la pandèmia i el 2023 ha registrat un increment més gran de l’esperat, sobretot en el sector industrial, tecnològic i d’activitats professionals, cosa que ha permès reduir lleugerament la bretxa de productivitat en relació amb Europa. El 2023, l’economia espanyola ha situat el seu PIB un 2,7% per sobre del nivell que tenia el 2019. Aquest creixement s’ha aconseguit gràcies a un increment del nombre d’hores treballades de l’1% i a un augment de la productivitat de l’1,7%. Però l’increment d’hores treballades entre el 2019 i el 2023 es concentra totalment en els sectors d’Administració pública, sanitat i educació, un sector que, d’altra banda, no ha aprofitat la seva expansió, derivada de la pandèmia i de l’execució dels fons europeus, per augmentar la seva productivitat (s’ha reduït un 4,2% en l’esmentat període). Per tant, la productivitat millora de la mà dels sectors amb més intensitat de capital físic i tecnològic, a més del sector financer, mentre que els serveis d’àmbit públic continuen sense aprofitar la transformació tecnològica per avançar en productivitat i eficiència.

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

Una altra característica que ajuda a explicar les nostres taxes de creixement més grans és el bon comportament del mercat laboral, menys tensionat que en altres països europeus, i que s’ha beneficiat de l’extraordinari augment de la població estrangera. Entre el 2019 i el 2023 a Espanya l’ocupació ha augmentat en 1,2 milions, segons l’EPA –un de cada cinc creats en el conjunt de l’eurozona–, dels quals 600.000 ocupats (la meitat) són de nacionalitat estrangera no europea. L’arribada d’immigració ha permès alimentar la gran demanda de treballadors i, al seu torn, estimular l’economia a través de l’increment del consum, com en l’etapa expansiva 2000-2007. Aquest fort increment de la població activa estrangera ha limitat la reducció de la taxa d’atur a només dos punts (del 14% a finals del 2019 al 12% a finals del 2023), però ha aconseguit que Espanya sigui un dels països amb una taxa de vacants per cobrir més baixes d’Europa.

Com a conseqüència de l’abundant mà d’obra, el creixement dels salaris seria més limitat que en altres països europeus. Aquest fet, juntament amb el menor preu de l’energia, explicaria l’augment de la competitivitat de les exportacions, una de les principals llums del creixement econòmic espanyol els últims anys. El turisme estranger continua mostrant un gran dinamisme, al qual se suma l’exportació de serveis no turístics (consultoria, tecnologia, enginyeria, serveis financers...), amb un pes en el PIB espanyol per sobre dels serveis turístics (7,6% del PIB davant el 5%). Aquest dinamisme s’explicaria per la gran demanda d’aquests serveis a nivell mundial i pel nostre guany de competitivitat basada en un menor creixement dels costos i més disponibilitat de mà d’obra. Ara bé, perquè tot això es tradueixi en més benestar del conjunt de la societat és necessari augmentar la formació d’aquesta mà d’obra, millorar el nivell tecnològic i de gestió en les empreses, i que l’entorn institucional no sigui un obstacle a la inversió i al creixement empresarial.