El PSOE tem que la divisió a la seva esquerra dispari Bildu a les urnes

La fragmentació en l’espai a l’esquerra del PSOE és una constant font de preocupació a Ferraz. Per les seves repercussions en la governabilitat al Congrés, a causa de la necessitat de negociar amb un altre actor més després de la marxa dels diputats morats al grup mixt, però sobretot pel declivi d’una opció electoral que desequilibra el pes de cada bloc. Es va veure en les passades municipals i autonòmiques, amb un PSOE que va resistir, però va perdre l’agafador a la seva esquerra per revalidar les majories. De cara a les eleccions basques del 21 d’abril, el temor entre els socialistes és que el declivi de l’esquerra confederal dispari a EH Bildu amb el transvasament de vots, com va passar amb el BNG a Galícia.

Segons l’últim Sociòmetre del Govern basc, els abertzales guanyen vuit escons, empatant amb el PNB a 29 diputats, mentre que Sumar obtindria un i Elkarrekin Podem cap. Ara compten amb sis representants. El PSE es quedaria amb deu diputats, els mateixos que en els anteriors comicis, pel que s’evidencia qui és el gran beneficiat. En la direcció del PSOE es refereixen a l’"amenaça d’EH Bildu", un partit que malgrat formar part del bloc d’investidura des de la passada legislatura es descarta per a pactes postelectorals.

Acord "estratègic"

El PSE mantindrà el seu acord de governabilitat amb el PNB, una cosa que consideren "estratègica" a Ferraz, però els socialistes reconeixen que una victòria d’EH Bildu serà un missatge poc favorable per als seus interessos. Primer, per les crítiques de l’oposició d’alimentar-los amb els seus acords d’investidura. Segon, perquè podria provocar que el PNB i PSE no aconseguissin la majoria de 38 escons i haguessin d’acudir al suport d’un tercer partit.

Amb la possibilitat que Sumar no obtingui representació, aquest suport extern podria quedar en mans del PP, com va passar en les últimes municipals i forals. Aquest escenari xocaria amb la màxima dels socialistes bascos de preservar l’"estabilitat institucional" per justificar els pactes postelectorals amb el PNB.

EH Bildu no va firmar cap acord d’investidura amb el PSOE a canvi dels seus vots en la investidura. El seu objectiu, com reconeixen a la cúpula de Ferraz, era arrencar acords en la negociació dels Pressupostos. La decisió de prorrogar els comptes públics va ser una clatellada per a la formació liderada per Arnaldo Otegi perquè ja havien arribat a un preacord que consideraven beneficiós i els permetia competir amb els acords arribats pel PNB. Finalment, res s’ha materialitzat abans de les eleccions.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

Feijóo apel·la als votants que el 2017 van donar la victòria a Cs

Tot això fa presagiar que augmentin les exigències a canvi dels seus vots, sobretot si les urnes els legitimen com a primera força. "Bildu estava en clau de rendibilitzar a la campanya els acords per als Pressupostos i no han pogut", reconeix un dirigent socialista que va participar en aquestes converses. En aquest sentit, les mateixes fonts reconeixen que "estan molestos perquè els compromisos decauen". Això sí, argumenten que la decisió de prorrogar els comptes es deu a un avanç electoral a Catalunya que no van forçar els socialistes. També a l’atropellada realitat del context polític pel qual les diferents formacions han d’entendre perquè "això no són matemàtiques".

Tot i que al PSOE miren d’allunyar-se de la competició entre PNB i EH Bildu, ja que tots dos són socis imprescindibles al Congrés, en campanya centren la confrontació amb els abertzales. El candidat dels socialistes bascos, Eneko Andueza, té un discurs dur amb l’esquerra independentista pel seu passat i la seva experiència personal en els anys del terrorisme. Un altre dels temors al PSOE és que el PP s’enlairi en les basques, amb Javier de Andrés com a cap de llista, i s’acosti als seus resultats contrarestant el discurs de revertir l’efecte de les gallegues..