Albiach es presentarà amb la marca Comuns Sumar a les catalanes

Amb aquesta carpeta tancada i esquivant entrar en el debat de qui ha trencat amb qui, els Comuns respiren alleujats després d’aquesta decisió del partit liderat per Conchi Abellán, ja que els aplana un camí que hagués sigut més incòmode en cas de rivalitzar amb els seus ja exsocis, com va passar a Galícia i passarà també a Euskadi i a les europees. Amb un escenari menys fragmentat de l’esquerra, consideren que les seves expectatives electorals corren menys riscos i que la denominació escollida remet el lideratge estatal de Yolanda Díaz que els va donar rèdits en les eleccions generals, quan van quedar segons a Catalunya. Llavors es van presentar amb la marca Sumar-En Comú Podem.

Girar full

Tècnicament, la candidatura d’Albiach podria haver utilitzat el paraigua d’En Comú Podem, perquè està registrat com partit i ningú de Podem Catalunya, a diferència de Catalunya en Comú, consta legalment com a part de la propietat de la nomenclatura, una de les queixes que precisament havia verbalitzat en els últims mesos la formació d’Abellán.

No obstant, per a la formació de Colau no tenia sentit una batalla per un nom una vegada Podem ha fet el gest de retirar-se, ja que això només hagués avivat una divisió a què justament busquen girar full. També és cert que hagués sigut una excepció i una anomalia que, després de trencar en tots els àmbits i centrar els esforços a consolidar a Sumar, les dues parts haurien reeditat la coalició a Catalunya.

Com Comuns Sumar, la candidatura d’Albiach reflectirà que ara són els socis catalans de Díaz afegint el nom del seu partit a la marca catalana. Segons fonts dels Comuns, és només d’una qüestió de denominació, però que no suposarà que Sumar tingui drets electorals, a diferència de Podem, perquè el pacte amb Díaz és que la formació no tindrà estructura orgànica a Catalunya i ells són aquí un partit autònom que exerceix de referent de l’espai estatal. Els morats es podrien haver presentat a les catalanes perquè tenen drets electorals, cosa que hagués provocat que Albiach –que militava a Podem fins al desembre passat– s’hauria hagut d’enfrontar als seus exsocis en debats i en la cartelleria pública, i a més a les urnes. Segons el firmat el 2021, a Podem li correspon el 25% dels recursos que s’avancin als partits per fer campanya.

Degoteig de baixes

En la trobada mantinguda per confirmar que no es reeditaria l’aliança, la coordinadora de Podem va reclamar que no s’utilitzés el nom del seu partit en la candidatura d’Albiach, tot i que els de Colau ja tenien previst abans aquest escenari des de l’avenç electoral. A més de considerar que ja representen el votant dels morats –especialment després del degoteig de baixes de dirigents i militants en els últims mesos– i que els Comuns estan tan arrelats que poden prescindir de la referència explícita a la marca del partit d’Ione Belarra, tenien assumit que difícilment es reconduirien unes relacions que es van torçar durant la confecció de la candidatura de les estatals i han sigut irreconduïbles des de la ruptura al Congrés.

Notícies relacionades

El president que dirigirà la seva autòpsia

Receptes per "regenerar" la democràcia

Davant la pregunta de qui ha trencat amb qui, si Podem amb els Comuns o els Comuns amb Podem, l’intercanvi de retrets i responsabilitats són creuats. La formació d’Albiach entén que la ruptura és, sobretot, una decisió de Podem, que fins i tot havia arribat a plantejar, com va avançar EL PERIÓDICO, una entesa amb altres partits com ERC o la CUP. Ni hi havia "garanties d’estabilitat" en la nova legislatura catalana ni consideren que ara Podem hagués fet créixer les seves expectatives. No comparteix aquest diagnòstic Podem, que deixa caure que, si els resultats dels Comuns no són bons, ara no serà perquè ells no hagin actuat amb "responsabilitat" després de fer marxa enrere en el seu propòsit de pugnar a les urnes.

La projecció de l’enquesta del GESOP és que Podem en solitari no hauria obtingut representació al Parlament, amb només un 0,7% de vot directe. L’equip d’Albiach té el repte de, com a mínim, retenir els vuit diputats que han tingut fins ara, cap amb afiliació a la formació morada.