Somnàmbuls del procés

Puigdemont i Junqueras s’enfrontaran a les urnes amb la pretensió de guanyar per KO, però serà, si de cas, només per punts. Són dos púgils que no respecten el reglament. No acceptaran mai que un àrbitre pugui desqualificar-los. Ja no hi haurà gran premi. En fi, els somnàmbuls del procés acabaran sent els beneficiadores òptims de l’absentisme. El 2006, l’abstenció en el referèndum sobre el segon estatut d’autonomia va ser del 51,15%.

Durant successives convocatòries electorals, l’escrutini afavoria el PSC si eren eleccions generals i el pujolisme si eren eleccions autonòmiques. És el vot dual. A més, la ciutadania de Catalunya vota amb diferent intensitat segons siguin eleccions generals o eleccions autonòmiques. És l’abstenció diferenciada. En els comicis autonòmics, l’abstenció és de percentatges elevats –fins a un 45, 51% el 1992– i sempre per sobre de la mitjana resultant de les generals –i les municipals.

Aquest abstencionisme sempre és més acusat que en les eleccions de qualsevol altra comunitat autònoma. Els analistes donen dues interpretacions: d’una banda, els que s’abstenen representen, de manera molt heterogènia, un estat d’opinió indiferent o sense afecció al sistema institucional constitucionalment propi de Catalunya o bé, de l’altra, se senten aliens als seus elements cada vegada més particularistes. En general, això és una abstenció molt singularitzada.

Totes les vicissituds vinculades al procés secessionista donen peu a sospitar que, quan arribi l’hora de votar el dia 12 de maig, poden sumar-se els dos factors: abstenir-se per rebuig o passivitat i abstenir-se per falta de propostes polítiques que responguin al que vol una bona part de l’electorat. En aquesta circumstància no només es tractaria d’una manca majúscula de política amb credibilitat sinó d’una greu fallida institucional. És predictible, setmana rere setmana, que els somnàmbuls del procés aniran acostant-se al bloqueig i a la consegüent convocatòria electoral anticipada.

Retrocedir en el temps

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

Per no retrocedir massa en el temps, l’últim mandat complet el va exercir José Montilla. Els governs autonòmics següents no han complimentat els terminis del seu mandat electoral. Més en concret, es faria molt difícil demostrar que aquests executius autonòmics hagin respost en algun aspecte al mandat que els van donar els votants. Van demanar confiança per no fer res o per saltar-se la llei. Va començar amb els tripartits i, a les portes de les eleccions de maig, la Generalitat està en mans d’un executiu d’ERC considerablement inactiu davant la sequera, l’informe PISA sobre el sistema educatiu, la inseguretat a les presons, els índexs de delinqüència, l’assistència sanitària i la inestabilitat.

És així perquè quan un polític es dedica a la demagògia sempre n’apareix un altre que acaba superant-lo. Fixem-nos en Junqueras i Puigdemont, dedicats únicament a anar-se trepitjant els talons. Transcorregudes les èpoques de respectabilitat ni els polítics es respecten a si mateixos. Si les urnes del 12 de maig constaten un bloqueig polític inextricable, la política catalana s’haurà convertit en una d’aquestes carreres il·legals de cotxes de gamma alta que es fan al capvespre en algun polígon industrial.