Aragonès condiciona el suport d’ERC a Sánchez al finançament de Catalunya

El president de la Generalitat assenyala a Madrid, després del cop de porta del Govern a la seva proposta, que cal "aprofitar" l’"actual capacitat d’influència" política d’Esquerra en la legislatura

Aragonès condiciona el suport d’ERC a Sánchez al finançament de Catalunya

JUAN RUIZ SiERRA

4
Es llegeix en minuts
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +

Pere Aragonès no atorga excessiu recorregut al cop de porta del Govern a la seva proposta de finançament "singular" a Catalunya. Primer, perquè els arguments de l’Executiu central per rebutjar aquesta iniciativa, que segons el president de la Generalitat inclouen les paraules "impossible" i "inconstitucional", són els mateixos que els socialistes van fer servir en un primer moment davant mesures que ara són una realitat: dels indults a la taula de diàleg, passant per la derogació del delicte de sedició i la recent llei d’amnistia. I després, perquè és Pedro Sánchez el que necessita ERC. No al revés. "Hem d’aprofitar la nostra actual capacitat d’influència", va assenyalar ahir Aragonès, condicionant la legislatura espanyola als avenços en aquest camp. "Ha de ser una qüestió central", va remarcar.

Un dia després de la presentació a Barcelona del seu model perquè Catalunya gestioni tots els impostos que generi, seguint el model d’Euskadi i Navarra, Aragonès va acudir a Madrid a donar compte de la seva proposta. Es tracta, va explicar, d’una etapa més al camí cap a la "normalització política", el destí de la qual ha de ser un referèndum vinculant sobre la independència. "Però pas a pas", va dir el president durant una conferència organitzada per l’agència Europa Press. De moment, els esforços d’ERC, en ple escenari electoral després de l’avanç dels comicis autonòmics, que tindran lloc el 12 de maig, se situen en la proposta d’autonomia financera. En síntesi, es tracta que Catalunya gestioni tots els impostos que es recapten al seu territori, en lloc de només el 9% actual. El canvi, segons els seus càlculs, suposaria 51.981 milions d’euros a l’any, cosa que posaria fi a un "sistema injust i arbitrari", que implica que Catalunya sigui la "tercera" comunitat a aportar recursos i la "catorzena" a rebre’ls. Alhora, es mantindria una quota de solidaritat amb altres autonomies que Aragonès ha evitat concretar.

"Ens diran que és impossible, que és inconstitucional, com ens deien que eren impossibles els indults i inconstitucional l’amnistia. Serà una realitat si aprofitem la nostra força política, la nostra capacitat d’influència i el compromís del Govern, subscrit en els acords d’investidura, d’explorar aquesta matèria", va assenyalar.

El pacte amb el PSOE

L’aliança entre socialistes i republicans, segellada a principis de novembre, aborda aquesta transcendental qüestió econòmica, però les dues parts només es comprometen a constituir una comissió bilateral que analitzi com "aconseguir un finançament adequat que garanteixi la suficiència financera dels serveis públics a Catalunya".

Per això, el Govern va acollir dimarts la proposta d’Aragonès sense sorpresa, perquè els republicans fa mesos que l’anuncien, i amb fredor. Els col·laboradors de Sánchez argumenten que tindria un dubtós encaix constitucional: Euskadi té reconegut el seu estatus fiscal a la mateixa Carta Magna, però Catalunya forma part del règim general de finançament. L’enfocament, continuen, ha de ser "multilateral", no "bilateral" com reclama el president, juntament amb la resta de comunitats.

"Impulsarem una reforma del sistema de finançament de totes les comunitats del règim comú, inclosa Catalunya. Però per a això necessitem consens amb el PP", va dir aquest dimarts la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. L’Executiu, tot i així, evita carregar contra ERC. Necessita els republicans en cada votació del Congrés i la precampanya catalana obliga també a fer equilibris per no espantar una part de l’electorat potencial del PSC, el candidat del qual, Salvador Illa, ocupa el primer lloc a les enquestes.

Però Aragonès considera que aquest és un atzucac. El partit de Feijóo, que governa en 11 de les 17 autonomies, ja ha deixat clar que no està per la feina d’abordar un pacte d’aquest tipus amb el Govern, com ha recordat el president. "Si anem a una negociació multilateral, no hi haurà acord. ¿Algú s’imagina que en l’actual context de polarització, amb la majoria de les comunitats de règim comú en mans del PP, serà possible un acord?", es va preguntar el dirigent d’ERC, anticipant el rebuig de la resta d’administracions a la seva fórmula. "Jo no negociaré per altres territoris, però no acceptaré que aquests territoris condicionin els recursos que han d’arribar a Catalunya. La nostra fórmula de negociació és bilateral", va insistir.

Notícies relacionades

ERC va anunciar la presentació de la seva proposta abans de la convocatòria d’eleccions, sobre la qual sobrevolen tota mena d’incògnites. Les principals: la candidatura de Carles Puigdemont a Junts, el triomf del PSC, que ja va guanyar els comicis del 2021 en vots i va empatar amb els republicans en escons, i la suma dels partits independentistes.

"El meu objectiu és continuar amb un Govern com el que tinc ara i fer-ho amb molta més força. És el millor Govern que hem tingut en les últimes dècades a Catalunya", va dir. "Si algú creu que les enquestes són la veritat del que passarà, que mirin les de les últimes eleccions generals. Apel·lo als indecisos, d’una manera molt clara: teníem uns pressupostos que ens permetien emprendre les polítiques per superar els nostres reptes i aquesta és la meva carta de presentació. No em presentaré dient fantasies sobre el que faré", va acabar, en un missatge que inclou crítiques tant als postconvergents com als Comuns.