Madrid capta el 17,5% de la inversió d’empreses públiques, i Catalunya, l’11,5%

Les dades publicades a la pàgina web de l’Institut d’Estudis Fiscals (IEF) corresponen a l’exercici 2021 i estan presentades en brut, en successives pàgines Excel, perquè els analistes puguin extreure les seves pròpies conclusions en funció dels criteris i metodologies que s’apliquin. Però la informació presentada per Hisenda no ho posa gens fàcil. Per exemple, dels 106.504 milions d’euros que componen les despeses de l’Administració de l’Estat (essencialment, els ministeris) el 2021 només figuren territorialitzades, per comunitats autònomes, partides que sumen 3.991 milions, és a dir, tot just el 3,75% del total. La resta (uns 102.000 milions) figura com a despesa "no regionalitzada".

Així és difícil extreure conclusions, i se’n va queixar la Generalitat de Catalunya ahir mateix. "Hi ha 102.000 milions de despesa de l’Estat que el Govern encara no ha dit a quins territoris els gasta", van apuntar des de la Conselleria d’Economia.

Empreses estatals

Una altra qüestió és la inversió de les empreses estatals. Tot i que aquí la partida de despesa és inferior (4.422 milions el 2021), almenys sí que figura amb dades territorialitzades, per comunitats autònomes, en els estats comptables publicats aquest dimarts per l’Institut d’Estudis Fiscals (IEF). El 90% d’aquesta inversió es va concentrar en set empreses estatals (Adif-Alta Velocidad, Enaire, Adif Infraestructuras, Renfe, Ports de l’Estat, Sepi i Seittsa).

Dels gairebé 4.000 milions d’euros (3.926) invertits per aquestes set empreses estatals el 2021, el percentatge més gran (17,5%) es va concentrar a Madrid, seguit d’Andalusia (11,9%) i de Catalunya (11,5%), amb un total de 451 milions en el cas de la comunitat catalana.

Baixant al detall, Madrid va absorbir el 2021 gairebé la meitat de tota la inversió que va realitzar Renfe en aquest exercici (352 milions, sobre un total de 644). A Catalunya amb prou feines van anar a parar 90,6 milions de la inversió de Renfe, el 14% del total d’aquell any. No obstant, en el cas d’Adif Infraestructuras, Catalunya va resultar la principal destinatària de les seves inversions el 2021 (169 milions, sobre un total de 708, el 23% del total), amb una quantitat que, per exemple, va multiplicar per 2,5 vegades la que es va fer a Madrid (67 milions).

Informació escassa

D’una manera o altra, el que semblava un gran avenç de transparència sembla que perdi pistonada. La informació publicada per Hisenda per calcular les balances fiscals, un compromís adquirit amb Junts perquè recolzessin reials decrets del Govern contra la crisi, no sembla suficient. L’IEF assenyala, en tot cas, que es tracta d’una primera fase de dades i que la idea és anar completant en les pròximes setmanes aquesta informació en una segona fase.

De moment, dels 106.504 milions d’euros que es recullen en despeses de l’Administració de l’Estat (essencialment els ministeris) només s’han territorialitzat 3.991 milions, és a dir, el 3,75% del total. I d’aquesta quantitat, amb prou feines el 3,84% correspon a Catalunya (153 milions) i el 17,46% a Madrid (696 milions), segons es desprèn de les dades publicades per Hisenda. La suma total es distribueix entre 177 partides de despesa.

Una cosa semblant passa amb la despesa dels organismes autònoms de l’Estat. Del total d’obligacions reconegudes el 2021 per una suma de 48.937 milions d’euros el 2021, només figuren territorialitzats 729,35 milions (l’1,5% del total). La resta correspon sobretot a programes de despesa no regionalitzats (48.144 milions, el 98,4%), de serveis centrals (46 milions), estranger (16 milions).

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

L’oportunitat

Davant aquestes dades, la Conselleria d’Economia ha afirmat que "no aporten cap novetat" i que la territorialització de la despesa, imprescindible per calcular la diferència entre el que aporta un territori a través dels impostos i el que rep en forma de despesa i inversió de l’Estat, "avui no s’ha publicat". L’Executiu central no donava a conèixer aquestes dades des de fa més de 10 anys, tot i que el 2018 va proporcionar informació, però incompleta, segons va denunciar la Generalitat.

Segons el parer d’Economia, les dades facilitades avui per Hisenda són "la inversió territorialitzada de l’Estat i de la Seguretat Social", que és una informació que ja és pública. Fins ara, la partida d’inversions es repartia per ministeris i l’única diferència avui, afegeixen, és que s’ha repartit per programes d’inversió.