El CGPJ avaluarà l’amnistia amb dos informes contraposats

A l’hora d’informar sobre lleis que es presumeixen controvertides, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) està pràcticament institucionalitzant una política consistent en la redacció de dos informes: un va a càrrec d’un vocal nomenat a proposta del PP, i l’altre, del PSOE. En el cas de l’amnistia, els elegits van ser, respectivament, Wenceslao Olea i Mar Cabrejas. Els dictàmens, redactats a petició del Senat i que seran sotmesos al criteri del ple de la institució del pròxim dia 21, són com s’esperava irreconciliables, però el de la vocal Cabrejas també posa pegues a la proposició de llei, en el seu cas per la inconcreció que detecta en alguns punts.

Els dos dictàmens són irreconciliables perquè Olea és francament contrari a la llei i fins i tot qualifica d’inconstitucional el perdó promogut pel Govern central i ERC i Junts, alhora que Cabrejas prefereix no pronunciar-se sobre el que considera tasca del Tribunal Constitucional (TC), però al mateix temps admet que, "amb caràcter general, pot afirmar-se que l’amnistia és una figura amb ple encaix constitucional", ja que aprovar-la entra dins de la potestat legislativa, de manera que, "amb caràcter general, cau fora de l’àmbit del Dret de la Unió". La proposta d’informe de la vocal, no obstant, assenyala que el text "conté algunes fórmules excessivament obertes i indeterminades com ‘qualsevol altre acte tipificat com a delicte que tingués idèntica finalitat’ o ‘qualssevol altres actes tipificats com a delictes fets amb una intenció idèntica’".

També posa pegues a la referència a l’espai temporal dels actes amnistiats. L’informe de Cabrejas diu que la data inicial finalment establerta, l’1 de novembre del 2011, "no respon a una precisa raó expressada en l’exposició de motius, ni la seva justificació es desprèn del conjunt de la proposició". Adverteix que, a l’incloure en l’àmbit d’aplicació de la llei els actes que s’haguessin iniciat abans del dia 13 de novembre del 2023, "tot i que la seva execució finalitzés posteriorment", es genera "una mena d’espai de no responsabilitat que no resulta compatible amb el caràcter de llei excepcional de l’amnistia".

Sobre l’exclusió dels actes que per la seva finalitat puguin ser qualificats de terrorisme segons la Directiva europea del 2017 i, al seu torn, hagin causat de manera intencionada violacions greus de drets humans", la ponent afirma que "la seva formulació requereix necessàriament una interpretació del concepte ‘violacions greus dels drets humans’ que pot generar dubtes aplicadors, sobretot si no s’entén vinculat a la noció feta servir" pel Tribunal Europeu de Drets Humans.

"Fita fundacional"

Notícies relacionades

Feijóo apel·la als votants que el 2017 van donar la victòria a Cs

Els socis del PSOE volen mantenir la legislatura amb Sánchez o sense

En la trinxera política, el vicesecretari d’Institucional del PP, Esteban González Pons, va assegurar la setmana passada que l’aprovació de la llei d’amnistia dificultava molt l’entesa amb el Govern per renovar el CGPJ. Alberto Núñez Feijóo, no obstant, va corregir ahir el missatge. La negociació continua en marxa i no es veu afectada per la mesura de gràcia al procés, va assenyalar el líder del PP. Feijóo va afirmar que l’amnistia no és un obstacle perquè "en aquest cas" el Govern no els ha "enganyat", ja que és la "fita fundacional d’aquesta legislatura", amb referència al fet que va ser una exigència de Junts per recolzar la investidura de Pedro Sánchez.

L’Executiu continua insistint que no hi ha "excuses" per renovar un organisme, actualment de majoria conservadora, en què els seus integrants fa més de cinc anys que estan amb el mandat caducat.