Marchena dona la raó a Puigdemont

La Sala d’Admissió de la Sala Penal del Tribunal Suprem ha disparat la canonada de calibre més forta contra la proposició de llei d’amnistia en el moment menys oportú per al Govern de Pedro Sánchez implicat en la koldonització de la política espanyola. Es podria dir que la seva interlocutòria de dijous passat, dia 29 de febrer, s’assembla menys a una interlocutòria d’admissió que a una sentència o esborrany de sentència.

"La determinació de la competència objectiva exigeix d’aquesta Sala una aproximació als fets que són objecte de querella que mai pot anar més enllà d’una valoració purament conjectural o hipotètica de la seva veritable existència", escrivia la Sala d’Admissió de la querella del procés per rebel·lió o sedició el 30 de setembre del 2017, és a dir, un dia abans del referèndum de l’1 d’octubre. El ponent de la Sala d’Admissió i president de tota la Sala Penal era Manuel Marchena.

I juntament amb ell participaven dos magistrats que ara formen part de la Sala del Tsunami: José Ramón Berdugo, ara ponent, Julián Sánchez Melgar, i la jutge Carmen Lamela, que ara n’ha pres part, era llavors la instructora de la causa a l’Audiència Nacional abans d’enviar-la al magistrat instructor Pablo Llarena al Suprem. L’únic magistrat que participa ara i no va tenir intervenció jurisdiccional en el procés és Eduardo Porres, nomenat el juliol del 2018. Els que van admetre la querella, excepte Sánchez Melgar, que va passar a ser Fiscal General de l’Estat, juntament amb d’altres, el tribunal del judici del procés. I els que ara admeten Tsunami serien, en l’improbable cas que se celebrés un judici, els membres del tribunal. El procés tercera temporada, després de la segona amb l’absolució del major Josep Lluís Trapero a l’Audiència Nacional.

De 7 pàgines a 32

Aquella interlocutòria d’admissió de la querella pel delicte de rebel·lió o al seu lloc sedició es va concloure en 7 pàgines. El de Tsunami, en 32.

Els magistrats realcen l’informe de la junta de fiscals de la secció primera del Suprem favorable a la imputació de Puigdemont i Wagensberg quan no és l’informe oficial de la fiscalia. Un informe que no està en la causa ja que només hi consten l’exposició raonada del jutge Manuel García-Castellón i l’informe de la tinenta fiscal Ángeles Sánchez-Conde, contrari a aquestes imputacions.

Mentre destaca aquest informe no oficial, menysprea, sense fonamentació concreta, la tinenta fiscal, en una ruptura de les normes de cortesia habituals a la Sala Penal quan s’examinen els indicis de presumpta participació dels dos aforats en els fets.

Després de la seva presentació, els magistrats assenyalen: "En el cas que ens ocupa, aquella pluralitat d’indicis acredita domini funcional del fet, lideratge absolut, autoria intel·lectual i assumpció de les regnes de l’actuar típic, de tal manera que hagués pogut evitar la lesió del bé jurídic i el recorregut de l’iter criminis retirant el seu suport carismàtic, però lluny d’això va animar a seguir a les accions violentes que es van desenvolupar amb el seu coneixement i consentiment".

Vegeu el verb que utilitza el magistrat ponent, Berdugo, amb el suport, és clar, de la Sala: "acreditar".

¿És aquesta la "valoració purament conjectural o hipotètica" Marchena dixit del 30 de setembre del 2017? Recordi, lector, que la Sala d’Admissió només ha d’apreciar la concurrència d’indicis. Els magistrats, en lloc d’això, perforen les conjectures i hipòtesi amb l’objecte de declarar acreditada la participació de Puigdemont. Perdó: ¿participació? No, no. El "domini funcional del fet", el "lideratge absolut", l’"autoria intel·lectual". I si això és el que queda acreditat, ¿per què desacreditar la tinenta fiscal Sánchez-Conde quan diu que és contradictori ser líder absolut i que en els diàlegs captats es refereixi en més d’una oportunitat que s’ha d’informar Puigdemont o es pregunta si el "líder absolut" té coneixement del que es pensava fer?

És evident que la Sala d’Admissió s’ha convertit amb la interlocutòria en una Sala de Condemna (són aquests els magistrats que si això arribés a judici, segons s’ha apuntat, formaran el gruix del tribunal d’enjudiciament).

I ho ha fet sense complex. ¿Per què? Perquè es tracta d’una canonada política. Es tracta de donar més consistència als temors i suspicàcies que ha demostrat Puigdemont en la negociació amb el Govern espanyol, que el van portar a votar en contra de la proposició de llei d’amnistia i a renegociar els termes d’alguns delictes, precisament el de terrorisme.

La presta i accelerada canonada de la Sala Penal té lloc precisament quan Junts i el Govern central aborden en la recta final la nova redacció de l’amnistia.

Marchena, doncs, està dient: senyor Puigdemont té vostè raó, si no canvien la proposició de llei es queda vostè fora.

El propòsit és doble: si el Govern accedeix a nous canvis en la proposició, la tempesta que es desencadenarà sobre ell serà electritzant (i això en el marc de l’anomenada koldonització); si rebutja, Puigdemont convertirà l’amnistia en un paper mullat.

Notícies relacionades

L’Audiència delibera si allarga la presó de Villarejo

Ábalos nega conèixer cap trama Koldo i recorda que no està imputat

El preu és barat. Perquè la instrucció de Tsunami, parada quatre anys, i desempolsegada pel jutge García-Castellón (amb la benedicció extraoficial de Marchena), com a "contrainstructor" de la tramitació de l’amnistia, depèn d’interrogar Puigdemont i Wagensberg. La jutge d’instrucció, Susana Polo, de tarannà gens conservador en relació amb els seus iguals (va fer un vot particular en la sentència contra Alberto Rodríguez per violació de la presumpció d’innocència), poc més podrà fer que oferir als dos aforats prestar declaració, sol·licitar el suplicatori al Parlament Europeu i cursar euroordres de detenció, com ja fes el magistrat Llarena. És a dir: mantenir l’espasa de Dàmocles amunt. Tot això en el context que si l’amnistia tira endavant, aquesta espasa perdrà tot tall. O en tot cas, servirà per il·lustrar la qüestió de prejudicialitat davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional que la Sala Penal plantejarà per empantanegar l’aplicació d’amnistia.

No és casual que la Sala d’Admissió utilitzi l’informe no oficial de la junta de fiscals de la secció primera del Penal del Suprem. També García-Castellón ha enviat a Suïssa per vèncer la resistència de l’Office Fédéral de la Justice (OFJ) sobre el delicte de terrorisme en Tsunami l’informe no oficial sense cap referència a la posició oficial davant la forta denúncia del fiscal de l’Audiència Nacional Miguel Ángel Carballo.